Germinans és una entitat nacionalcatòlica amb adn franquista format per un grup de sacerdots emparats en l’anonimat que navega per internet. Tergiversa el cristianisme i ara ataca a mossèn Joan Costa Bou, rector de la parròquia barcelonina de Santa Maria del Remei.
2.- Nacionalcatolicisme és un factor de la dictadura franquista. Manipula grollerament el missatge evangèlic. Jesús de Natzaret fou perseguit i condemnat pel nacionalreligió. El poder romà ocupant i la cúpula sacerdotal del poble ocupat foren còmplices de la crucificació de Jesús.
3.- Joan Costa és un bon sacerdot. Proposa l’Evangeli, mai l’imposa. Consiliari del capítol de Barcelona de la Fundació Centessimus Annus. Respectat expert de la doctrina social de l’Església. Soci fundador, amb mossèn Antoni M. Oriol, del Seminari de Doctrina i Acció social de l’Església de la Facultat de Teologia de Catalunya. Ha publicat dos libres sobre moral política: “Nació i nacionalismes” i “Fet nacional i Magisteri social de l’Església”. En coherència, promou i defensa pacíficament els drets i les llibertats de totes les persones i de tots els pobles. Mossèn Costa es fidel, per exemple, al punt 379 del Compendi de la Doctrina Social de l’Església que estableix: “Jesús refusa el poder opressiu i despòtic dels caps sobre les nacions i la seva pretensió de fer-se anomenar benefactors (…) Jesús, el Messies promès, ha combatut i derrotat la temptació d’un messianisme polític, caracteritzat pel domini sobre les nacions”.
4.- La postura eclesial i evangèlica de Costa xoca radicalment amb el nacionalcatolicisme de Germinans. Nacionalcatolicisme ultra, defensor d’una Espanya idolatrada. Nacionalcatolicisme que empra un catolicisme buit de cristianisme per anar contra una Catalunya democràtica, lliure, solidaria, culta i que vol que la relació amb Espanya es basi en el mutu respecte a la sobirania d’ambdues nacions.
5.- Aquesta polèmica s’ha plantejat entre dues manifestacions de signe contrari davant la parròquia de Santa Maria del Remei. Oriolt publica un escrit, “Los miedos de Costa Bou”, amb el seu llenguatge de menyspreu. Es refereix a mossèn Costa amb termes com “hostigamiento”, “cogió miedo”, ”fatal por el pusilánime párroco”, “pésimo párroco”, “nacional progresista eclesial”, “sacerdote opusino”, “aversión al trabajo en equipo”, “postura cobarde y pacata”… Tot això, segons Oriolt, contrasta amb el vicari i la seva ‘impoluta sotana” i “joven y aguerrido sacerdote”. Òndia!.
7.- El sacerdot exposa la seva postura a whatsapp… “Benvolguts tots. Jo, Mn. Joan Costa, com a rector i responsable de la parròquia de Santa Maria del Remei, i havent rebut notícia de diverses convocatòries aquesta tarda davant la església de la plaça de la Concòrdia, i davant multitud de trucades i missatges preguntant-me sobre el meu parer, vull fer aquestes clarificacions: 1/ Que NO són iniciatives de la parròquia. 2/ Que NO estic d’acord a donar suport a cap d’aquestes iniciatives. 3/ Que No penso que sigui raonable actituds que portin a un més grau de conflictivitat. 4/ Tanmateix, l’església romandrà oberta i haurà, com tots el dijous, adoració al Santíssim i res del rosari que, qui lliurement vulgui participar-hi, ho podrà fer. Pregarem especialment per reparar tots els atemptats que es fan contra els sers humans i per la conversió d’aquells i aquelles que els realitzen. 5/ Demano a tots els que han promogut aquestes iniciatives i les han reenviat, institucions i particulars, que, si us plau, feu arribar aquest missatge que us adreço com a rector de la parròquia. Esperant que sigui ben acollit i entès, Mn. Joan Costa”.