Un episodi de sofriment, mort, d’humanitat i d’esperança es relata en aquest diumenge de Quaresma (26 de març). La mort es dona en la condició humana i en la vida quotidiana. La mort solitària de tanta gent… La mort de la persona estimada… La pròpia mort. L’Evangeli de Joan (11, 1-45) deixa constància del somni profund o de la mort de Llàtzer que estava malalt, del plor de les seves germanes Maria i Marta, del sentiment ple d’humanitat de Jesús amb els seus estimats amics.

2.- Infermetat, mort i esperança formen part de la vida. El ser humà té experiència del sofriment, de la mort, de la vida, de l’esperança. Es una experiència científicament comprovable i, alhora, plena de misteri. El cristià te en compte unes paraules de Jesús: “Jo soc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà. I tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai mes” (Joan 11, 25). Es a dir, la resurrecció ja s’esdevé ara.

3.- Creure vol dir, també en els àmbits cívic i polític, viure, pensar i actuar segons el missatge evangèlic de Jesús. Missatge alliberador, compromés, de solidaritat, de fraternitat, de perdó, d’esperança, de drets de les persones i dels pobles, de pregària, d’apertura als altres i al Déu sempre misteriós que deixa petjades en el cosmos, en la realitat propera, en la societat, en el poble, en la nostra intimitat. Aquest missatge és acceptable arreu i avui, en ple segle XXI, si es considera que val la pena, i mai s’imposa.

4.- ¿Que implica la resurrecció des de la nostra humanitat?. Milers de pàgines s’han escrit sobre aquesta matèria. Només dos apunts… Joseph Ratzinger / Benet XVI: “La resurrecció de Jesús va més enllà de la història, però ha deixat la seva petjada a la història”. El teòleg i biblista Josep Rius-Camps: “Es tracta si podem o no arribar a fer l’experiència del Ressuscitat que se’ns fa present en la nostra vida”.