Epístola a Jordi Cabré (a la foto) que és un bon referent català cívic, cultural i polític. Benvolgut Jordi, escrius a elmon.cat: “El menys important en llegir la Bíblia és si Jesucrist va existir o no, o si va ser el fill de Déu. Ningú en té proves, però el relat ha funcionat com una veritat incontestable”.
2.- Unes primeres consideracions… “Epístola: carta d’un apòstol recollida en el Nou Testament” (Diccionari de la llengua catalana)”. A Catalunya hi ha bons biblistes, teòlegs, persones, creients o agnòstiques que poden explicar molt bé el que és important a la Bíblia, com interpretar els seus llibres, que és la figura de Jesús, que significa ser fill de Déu. I és que les teves consideracions recorden la frase “Estic al cel i no veig a Déu enlloc”, paraules atribuïdes pel poder soviètic a Iuri Gagarin (1934-1968), primer humà que va viatjar a l’espai exterior (12 abril 1961). De fet, fou el secretari general del Partit Comunista Soviètic, Nikita Jrushchov , qui en una sessió del comitè central va dir: “Gagarin ha volat a l’espai i per allà no va veure cap Déu”.
3.- Val la pena, per exemple, llegir i rellegir quatre llibres. Un es “La Bíblia (Biblia catalana, traducció interconfessional)” que consta de tres pròlegs. El biblista Armand Puig és l’autor del pròleg. Escriu: “La humanitat de Déu arriba al seu punt màxim en Jesús de Natzaret, Déu humil, fet servent de tots, Ell és el punt àlgid del text bíblic”. El biblista Agustí Borrell és autor del text “Una guia per al camí”. Escriu: “El missatge bíblic és també una crida a sortir i a treure tothom de tots els esclavatges, a lluitar contra les discriminacions i les injustícies per arribar a la utopia bíblica de la pau definitiva i de la fraternitat universal”. El filòsof Rafael Argullol és autor del text “La Bíblia, font de cultura”. Escriu: “Per als creients, com es obvi, la Bíblia és un llibre imprescindible. Però també és un llibre imprescindible per al no creients que volen comprendre el món i descobrir la bellesa, sovint turbulenta, de la vida”.
4.- Un altre llibre és “Jesús de Natzaret” de Joseph Ratzinger / Benet XVI. En el pròleg de la primera part, escriu: “He intentat presentar el Jesús dels Evangelis com el Jesús real, com el Jesús històric en sentit propi i veritable. Estic convençut, i confio en que el lector també pugui veure-ho, de que aquesta figura resulta més lògica i, des del punt de vista històric, també més comprensible que les reconstruccions que hem conegut en les darreres dècades. Penso que precisament aquest Jesús, els dels Evangelis, és una figura històricament sensata i convincent”.
5.- Un tercer llibre és “Converses amb Josep Rius-Camps”, d’Ignasi Moreta. El biblista explica: “Jo no vull ni faré mai una història de Jesús, i menys ara que fins i tot Ratzinger s’hi ha prestat. A mi no m’interessa una biografia de Jesús sinó el que ell ha experimentat interiorment (…) L’Esperit de Déu el tenim tots (…) L’Esperit de Jesús i el meu és el mateix, no és que Jesús en tingui una mica més. L’Esperit no te quantitat (…) Déu ha posat en el si de tota creatura racional l’esperit que hi ha en l’home (…) Déu vol anar més enllà, vol que prenguem consciència de ser fills i filles d’ell”.
6.- Un quart llibre és “La fe cristiana. Una saviesa oberta al món d’avui” del biblista i pastor alemany Gerd Theissen. Només tres pinzellades de les seves paraules… “La història d’Israel va fer de Déu el desig més gran dels homes. La història de Jesús va fer de l’home el desig més gran de Déu. La història de l’Esperit va fer la renovació del món el desig comú de Déu i de l’home”. També: “La Bíblia s’ha convertit en un llibre de tots els homes (…) Només els fonamentalistes barren les portes de la Bíblia contra el món modern. Fidelitat a la Bíblia és cosa molt distinta”. I finalment: “Segons l’Evangeli de Joan tots els creients neixen no per descendència de sang, ni d’un desig carnal, ni d’un voler humà, sinó de Déu mateix. Tots neixen de l’Esperit com Jesús. La imatge del naixement virginal és veritable per a tots. Encara que mil vegades nasqués el Crist a Betlem si no neix dintre teu, restes perdut per sempre”.
7.- Benvolgut Jordi Cabré… Confessió personal: tinc la fe o convicció de que el Déu bíblic de Jesús no es una ficció. Arrela en la condició humana, en la consciència, en la realitat còsmica. En qualsevol cas… gràcies, Jordi, per la teva feina a favor dels drets i de les llibertats de totes les persones i de tots els pobles.