El judici contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, vist per a sentència. Una independentista catalana és innocent sigui quina sigui la sentència del tribunal espanyol, presidit per Jesús Maria Barrientos. A l’espera del que els jutges facin es evident que la presidenta Borràs guanya el judici en tots els àmbits: jurídic, polític, mediàtic. I sempre hi ha l’esperança raonable de la democràtica justícia europea que tantes victòries dona als exiliats polítics catalana. Aquesta és la tesi ben defensada i argumentada por l’advocat @Miquelnn a twitter. Els partits regionalistes i espanyolistes, de ERC a Comuns, que des de fa temps violen els drets humans com el de la presumpció d’innocència, queden en evidència
1.- JURIDIC. L’excel·lent feina dels advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal destrossa les proves de l’acusació i ha fet el que no hauria de caldre en un estat democràtic: demostrar la innocència de la seva clienta. Les proves de Boye tenen un caràcter clar, detallat, concís i sobretot irrefutable
2.- Proves de l’acusació (documental i testificals incriminatòries dels altres dos acusats)… Les documentals no és poden utilitzar com a prova de càrrec perquè l’ordre judicial no permetia agafar tot el contingut de l’ordinador d’Isaias Herrero de forma indiscriminada,
3.- Els pèrits ho van explicar. Els policies van fer un registre dinàmic pel qual no estaven autoritzats pel jutge
4.- La defensa ha anat més enllà. Els documents son innocus jurídicament parlant. Laura Borràs no els va falsificar i només es van utilitzar per acontentar una funcionaria que els demanava tot i que la llei no els exigia. Amb un document així no es pot cometre un delicte.
5. El propi Isaias Herrero va reconèixer que els pressupostos els va fer ell
6.– Pel que fa a les declaracions incriminatòries d’Ismael Herrero i Andreu Pujol és obvi que ho van fer per evitar anar a la presó. Per tant no es pot sustentar una sentència condemnatòria en la seva paraula. Cal recordar que aquestes declaracions no es fan sota l’obligació de dir veritat.
7.- Les proves de la defensa. La pericial informàtica (testificals del successor de Laura Borràs i dels càrrecs polítics que la van nomenar i mantenir al càrrec). La pericial de la defensa -pel seu major coneixement, i precisió- ha desmuntat la de la fiscalia. Per això el fiscal volia que no es fes.
9.- De les testificals cal destacar que tots van negar l’existència d’irregularitats i/o de denúncies d’irregularitats (de ningú, inclosos funcionaris) i que la feina de Laura Borràs a l’Institut de les Lletres Catalanes (ILC) va ser excel·lent.
10.- En definitiva, el judici jurídic segons el meu parer l’ha guanyat la presidenta Borràs, entre d’altres coses perquè la fiscalia ha estat incapaç d’explicar, i provar, un motiu delictiu Aquest el vaig anomenar cognom de l’elefant. Cinc anys d’investigació i sis dies de judici… i la fiscalia continua sense poder posar cognom a l’elefant que hi ha a la sala. L’elefant es diu PER QUÈ, per què la presidenta Borràs havia de cometre delictes. Busquem possibles cognoms…
11.- Per que es volia enriquir (?) Aquest fet, que la fiscalia va denunciar des del principi, va quedar absolutament descartat durant la investigació. Ni un euro ha anat, ni directa ni indirectament, a la seva butxaca. Insisteixo, no se la jutja per corrupció.
12- Per beneficiar un amic (?).. Per mi és l’opció més cutre i surrealista, ¿cometre delictes amb pena de presó per això? La fiscalia no només no ha acreditat una forta relació d’amistat que justifiqués assumir aquest risc sinó que només cal veure el que va declarar l'”amic” contra ella al judici
13. Per perjudicar l’ILC (?) També surrealista per una amant de les lletres com ella i, en tot cas, tots els testimonis, polítics o no, han reconegut l’excel·lent feina feta i que durant la seva gestió l’ILC va fer un gran salt qualitatiu. De nou, no hi ha cap prova que acrediti això.
14.- Per beneficiar l’ILC. (?) O sigui, ¿és delicte sancionat fins a 6 anys de presó i infinits d’inhabilitació per voler que una institució funcioni bé? Per això, molts no estem en política. En tot cas, tampoc hi ha acreditada cap irregularitat en aquest sentit
15.- Per fraccionar contractes (?) Aquest motiu, com el de la corrupció, es va investigar i es va concloure que no existeix, i per això no se la jutja per fraccionament, com novament el jutge li ha recordat al fiscal al judici.
16.– Per no fer concurs públic en perjudici de tercers (?). Tampoc legalment no calia fer concurs públic i com ha recordat la defensa es contracta a Herreros per la seva excel·lència perquè era únic fent la feina encarregada. Com va dir Boye: si vols a Camaron has de contractar a Camaron
17.- Algú va dir que un cop que descartes les opcions possibles, la veritat està a les impossibles. Veiem…
18.– Perquè és tonta (?). Crec que una cosa que ha quedat acreditada és que la presidenta Borràs té un alt nivell cultural i coneixements de gestió que van justificar el seu nomenament. En fi, mireu la wikipèdia. Descarto aquesta opció tot i que per PoloniaTV3 és la més factible.
19.- Perquè és una líder independentista (?) Tots els periodistes, tertulians a sou i polítics autonomistes descarten aquesta opció, ¿jutjar a un independentista per un delicte que no ha fet? Per mi és la més factible i creïble. Jo si penso que és un cas de Lawfare i els temps ho dirà.
20.- LAWFARE. Persecució judicial, instrumentalització de la justícia, judicialització de la política. Aparença judicial per inhabilitat o provocar el repudi d’un oponent
21.- JUDICI MEDIATIC. Durant anys els mitjans, especialment els públics, han parlat cada dia de la causa contra la presidenta Borràs. TV3 ha utilitzat els seus programes més mediàtics, especialment l’infame Fags per reiterar una i una altra vegada les proves contra Laura Borras. I arriba el judici a la segona autoritat del país i…apagada informativa. Han emès només una part i pel seu canal de menys audiència i menys accessible, l’exclusiu d’internet Les queixes dels ciutadans han donat explicacions injustificables i ridícules (…) Aquesta reacció covarda dels mitjans tradicionals i públics, aquest silenci eixordador, i la gran repercussió ciutadana a Twitter, és la que em duu a concloure que mediàticament ha estat una victòria de la presidenta Borràs. El mitjà d’informació més lliure, Twitter, la xarxa maleïda pels mitjans subvencionats, son els que han informat al minut de tot el que ha passat.
22.- Cal destacar que l’estratègia de la defensa de Laura Borràs de declarar al final ha estat un triomf mediàtic perquè pràcticament tota la part final del judici ha estat ocupada per la seva declaració, la del seu advocat i la seva última paraula i això s’ho han hagut de menjar els “periodistes”. Centenars de milers de persones han vist l’al·legat final de la presidenta Borràs.
23.- JUDICI POLÍTIC. Els seus adversaris, especialment els d’ERC, volien un judici ràpid, silenciat i que acabés amb una humiliació pública de la presidenta. Volien que el seu propi partit la fes fora, l’amaguessin i la repudiessin No ho han aconseguit. Em sembla molt evident que la utilització política del judici s’ha girat en contra dels polítics autonomistes que han demostrat un afany i un interès més gran que el de la pròpia fiscalia en que la presidenta Borràs sigui condemnada.
24.– I ara tenen por perquè lògicament la sentencia a Espanya serà condemnatòria però es molt probable que a Europa serà absolutòria i per aquest mentrestant no estaven preparats.
25.- I tenen por perquè segur que els seus juristes experts, alguns molt mediàtics, han vist el judici i veuen que en justícia la sentència hauria de ser absolutòria, i si bé això no passarà, tot això no va de justícia, però.. i sí us ho imagineu? Seria per llogar-hi cadires
26.- Per cert, no soc de Junts per Catalunya ni conec personalment a la presidenta Borràs. Si he fet aquest seguiment és per interès professional i perquè des del principi m’ha semblat una injustícia i després de veure’l la meva percepció s’ha confirmat.