PUNT. Alberto Núñez Feijoo (PP) només elogia els que son “gente de bien”. Els del PSOE, com Salvador Illa, es fan els escandalitzats però en el fons estan d’acord.

CONTRAPUNTS. 1)  “Gente de bien” son els espanyols que defensen la sobirania de la nació espanyola. La gent dolenta son els catalans que estan a favor de la sobirania de la nació catalana… els que propugnen que la relació entre Espanya i Catalunya es basi en la democràcia, la llibertat, la solidaritat, la cultura, la sobirania / independència d’ambdues nacions.

2) “Gente de bien” per a la gent del PSOE, com Salvador Illa, és la gent dels GAL, de la repressió del 155, del Catalangate, de les clavegueres de l’estat, de la policia patriòtica, dels que prohibeixen el català al Congres i al Senat, dels que substitueixen el republicanisme i el federalisme per la monarquia i el centralisme.

3) Hi ha un llenguatge típic de la “gente bien”. Salvador / Salvadora Illa / Illo parla de andaluces / andaluzas, de Pedro / Pedra Sánchez / Sánchaz… però mai parla del Gal / Gala ni del Catalangate / Catalangata. Això sí, és molt / mucho borbón / borbona i juancarlista / juancarlisto.