Sectors catalans (sobiranistes, demòcrates, cristians…) deixen constància de la repressió sistemàtica del règim espanyol (institucional, policial, judicial, mediàtic…) con succeeix aquests dies. Hi ha una rèplica cristiana a aquesta repressió. A la litúrgia dominical del diumenge, 19 de febrer, es llegeix un text de l’Evangeli de Mateu sobre la crida de Jesús de Natzaret a estimar a l’enemic (adversari, repressor, manipulador…).

2.- “Ja sabeu que es va dir: estima als altres, però detesta als enemics. Doncs jo us dic: estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen….” (Mateu, 43-44). ¿Crida radical? ¿utòpica? ¿És humanament possible estimar a un sistema repressor que molts consideren inhumà, antidemocràtic, venjatiu? ¿Es pot estimar i respectar als polítics que impulsen la repressió, a l’aparell judicial injust, als policies que peguen i trenquen urnes, als “a por ellos”, a les clavegueres de l’estat, al 155, al Catalangate, als quintacolumnistes col.laboracionistes…?

3.- El Papa Francesc tracta aquesta qüestió en un dels seus discursos dominicals a l’hora de l’Àngelus. Algunes idees de Francesc… “S’ha de pregar pels que ens han tractat malament per transformar el mal en bé”  (…) “Posar l’altra galta no és el replegament del perdedor, sinó l’acció de qui te una força interior més gran”  (…) “¿Per què estimar als enemics? Si no es reacciona als prepotents, tot abús te via lliure i això no és just” (…)  “Jesús demana al guàrdia comptes del mal rebut. Posar l’altra galta no vol dir patir en silenci, cedir a la injustícia. Jesús denuncia allò que es injust. Però ho fa sense ira ni violència, amb gentilesa” (…)  “La mansuetud de Jesús és una resposta més forta que el cop que va rebre”…

4.- També Jaume Pujol Balcells, com a arquebisbe de Tarragona (2004-2019, va tractar aquest afer. “L’actitud de perdó i de no respondre a la violència amb violència ha tingut exemples molt assenyalats en personatges de la vida pública del segle XX, com Gandhi, Luther King, Nelson Mandela. Tots ells van reconèixer la inspiració en el sermó de les Benaurances i en les paraules de Jesucrist sobre l’amor   (…) Mandela fa aquesta reflexió a l’última pàgina de la seva autobiografia: Els llargs anys de combat per la llibertat del nostre poble es van convertir en lluita per la llibertat de tots: blancs i negres. Vaig saber que l’opressor necessita ser alliberat tant com l’oprimit, perquè aquell és presoner de l’odi, mira a través dels barrots del seu prejudici i la seva estretor de mires”

5.- L’arquebisbe fa una darrera consideració: “El cristià que renuncia a ser venjatiu, no és per això una persona que hagi d’acollir-ho tot passivament. Té la possibilitat, fins i tot el deure moltes vegades, de fer valer els seus drets com qualsevol ciutadà. El que no pot fer és deixar-se portar per la ira, per la set de venjança, per un instint primitiu de fer mal als altres encara que s’hagin portat malament amb ell. Reivindicar drets i no venjar-se són actituds compatibles”