PUNT.- José Zaragoza i Salvador Illa (PSOE) deixen molt clar que Oriol Junqueras i Pere Aragonés signen el pacte pressupostari de la regió catalana a canvi de renunciar a l’autodeterminació de la nació catalana i al valor del referèndum. Els dos personatges de la Moncloa es pixen de riure d’ER i els seus dirigents. “Pixar-se de riure: riure molt” (Diccionari de la llengua catalana).

CONTRAPUNTS.- 1.- Jo també dic NO al pacte ER / PSOE. Jo tampoc votaré a ER i als seus dirigents mentidERCs, com diu Toni Albà, perquè tornen al regionalisme espanyol ni votaré al PSOE dels GAL, del repressor 155, del a por ellos, del Catalangate i que nega el dret d’autodeterminació dels pobles. I és que jo també vull i votaré a favor d’una Catalunya democràtica, lliure, solidària, culta, sobirana. Vull urnes, no porres.

2.- Lletra de “Cançó d’amor a la llibertat” de Lluis Llach…

Ni sé com, Llibertat,
hem vestit la teva imatge en el temps;
per no haver-te conegut
t’hem ofert cançons d’amor
per a fer-te un poc menys absent.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant.

I el teu nom, Llibertat,
poc a poc l’abarateixen, meu amor;
sabent-nos enamorats,
venen ombres del teu cos
per calmar la nostra antiga set,
però així no ets tu.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant.

I potser, Llibertat,
ets un somni fet bandera, tant se val.
Cridarem sempre el teu nom
com si viure només fos
ésser pelegrí a la teva font.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant.