La felicitat humana segons el Déu de Jesús… El cristià viu ara i aquí l’experiència de que Jesús de Natzaret és ple de Déu i d’humanitat. Aquesta felicitat o benaurança es exposada en el text evangèlic del quart diumenge del cicle litúrgic d’enguany. Les Benaurances formen part del Sermó de la muntanya (Mateu 5, 1-11). El seu esperit és transformador, alliberador i esperançador de la condició humana i de la convivència si son acceptades i practicades. Jesús va dir i diu als seus deixebles i als que volen escoltar-lo…
2.- Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel.
Feliços els que ploren, perquè seran consolats.
Feliços els humils, perquè posseiran la terra.
Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats.
Feliços els compassius, perquè seran compadits.
Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu.
Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu.
Feliços els perseguits pel fet de ser justos, perquè d’ells és el Regne del cel.
Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calumnies. Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.
3.- En altres paraules… El missatge evangèlic de Jesús considera que els que no respecten la humanitat de les persones no son feliços ni benaurats. Els rics no son benaurats. Els que fan plorar no son benaurats. Els que dominen i trepitgen als humils no son benaurats. Els injustos i els que imposen lleis injustes no son benaurats. Els agressius amb els altres no son benaurats. Els de cor brut no son benaurats. Els que prediquen una pau sense democràcia, sense solidaritat, sense els drets i les llibertats de les persones i dels pobles no son benaurats. Els perseguidors i els del “a por ellos” no son benaurats. Els que insulten, persegueixen i calumnien no son benaurats.