PUNT.- L’espanyol borbònic Pedro Sánchez i el francès republicà Emmanuel Macron han vingut com colonialistes del passat a la Catalunya del segle XXI. Menspreen la seva llengua i la seva sobirania. Compten amb la complicitat del PSOE de Salvador Illa i la submissió de l’ER d’Oriol Junqueras.

CONTRAPUNTS.- 1) Textos de l’exiliada Clara Ponsati i de Joaquim Aragon Iruka (lingüista que lluita per la llibertat de l’occità català), que circulen per les xarxes, constitueixen una interpel·lació magistral als Sánchez i als Macrons. Una lliçó magistral, cívica, cultural, ètica, política, esperançadora, alliberadora.

2) Clara Ponsati escriu a les seves memòries “Molts i ningú”: “Si quan nosaltres tornem a casa Catalunya no és independent, haurem tornat, però no serem lliures. No som a l’exili pel que vam fer o pel que diuen que vam fer. Som a l’exili perquè som catalans i som independentistes. Mentre hi hagi independentistes, hi haurà repressió, exili i presó. Ha passat sempre. Per això és una enganyifa contraposar el diàleg a la independència. La història de Catalunya no es repeteix per casualitat. Es repeteix perquè no som lliures. No serveix de res ajornar la independència. No serveix de res cercar el nostre lloc a l’Estat espanyol. A l’Estat espanyol no hi tindrem mai lloc si no deixem de ser catalans. Ho han viscut els nostres avis, els nostres pares i ara ho estem vivint nosaltres. I ho viuran els nostres fills i els nostres nets si nosaltres ara defallim”.

3) Joaquim Aragon Iruka escriu aquest tuit: “No, president Macron, l’oficialitat del català no és un ‘afer intern d’un país amic’. Vostè és copríncep d’Andorra, de llengua oficial catalana, i com president de França vostè sap que el seu país no ha cessat de voler l’extermini del català a la Catalunya Nord”.

4) Afegitó. Joaquim Aragon Iruka escriu: “Clara Ponsatí denuncia bé al Parlament europeu les mentides de l’estat de dret espanyol. Fent-ho en anglès i no en castellà demostra que ha trencat mentalment amb Espanya. Ens calen més polítics com ella”.