“No és un adeu per sempre, a reveure”, ha dit mossèn Enric Subirà en el funeral de Teresa Vilaplana i Ballester (1941-2023), dona de fe, activa a la parròquia de Sant Medir, compromesa a favor dels drets humans i de la sobirania de Catalunya.

2.- Una creu, unes flors blanques i grogues, i l’estelada foren depositades en el fèretre de fusta clara. Al recordatori hi figura la Teresa somrient i asseguda al costat d’una barca amb el nom d’“Esperança”. A l’altra cara de l’estampa, un bell text atribuït a Sant Agustí d’Hipona. Aquest:

“La mort no és res, no he fet més que passar a l’altra banda. Jo segueixo sent jo, tu segueixes sent tu. Allò que érem l’un per l’altre, ho seguim sent. Dona’m el nom que sempre em donares, parla’m com sempre em parlares. No facis ús d’un to diferent. No adoptis una expressió solemne ni trista. Segueix rient d’allò que ens feia riure plegats. Prega, somriu, pensa en mi. Prega amb mi. Que el meu nom es pronuncií a casa com sempre fou, sense cap mena d’èmfasi, sense cap mena d’ombra. La vida és el que fou, el fil no s’ha tallat. Per què hauria d’estar jo fora dels teus pensaments? Només perquè estic fora de la vostra vista? No estic pas tant lluny. Tan sols a la volta del camí. Ho veus? Tot està bé. Tornaràs a trobar el meu cor, tornaràs a robar la seva tendresa depurada. Eixuga les teves llàgrimes i no ploris més si m’estimes”.

3.- Gràcies a aquest tarannà agustinià i en l’actual període d’esperança i repressió que viu el poble català val la pena tenir en comte una de les conviccions més profundes d’aquest home profundament creient, raonable i humà que es Agustí. Diu:  “Estima i fes el que vulguis. Si calles, callaràs amb amor. Si crides, cridaràs amb amor. Si perdones, perdonaràs amb amor. Si tens l’amor ben arrelat en tu, cap altra cosa excepte l’amor serà el teu fruit”.