Teresa Vilaplana Ballester (1942/2023), cristiana compromesa amb els drets humans de les persones i dels pobles, ha mort donant gràcies a Déu i a tothom recordant que hi ha molta feina per fer. La missa de cos present es celebrarà aquest dimecres, a les 11 del matí a la parròquia barcelonina de Sant Medir i posteriorment hi haurà l’enterrament al cementiri de Les Corts.
2.- Lluïsa, una de les seves companyes en el Grup de Drets Humans de Sant Medir, pensa que “Teresa és la que ara ha de pregar per nosaltres, més que nosaltres per ella”. I es que repassant documentació del Grup, per citar un cas, apareix una Teresa que en una reunió “ens fa present el desnonament que es va fer al nostre barri d’un home vulnerable que va acabar amb el seu suïcidi i ens proposa fer una pregària a les Eucaristies del cap de setmana. Ella mateixa va acceptar de redactar-la”. Compromís i pregària.
3.- Teresa Vilaplana s’ha anant apagant aquests darrers mesos mantenint la seva fe, la seva esperança, la seva solidaritat, la seva vitalitat. Sí, hi ha mort en la vida. També hi ha vida en la mort. A continuació segueix un enregistrament de quatre minuts que una Teresa amb veu serena va enviar el passat 15 d’octubre…
“Estimada família i amics. Aquesta nit quan el silenci impregnava l’habitació he evocat aquest 15 d’octubre, dia del meu sant, i realment m’he emocionat pensant i recordant les telefonades i els watsapps que m’heu enviat. M’heu fet sentir amb tanta estimació que realment us ho haig de retornar i us haig de dir gràcies a tothom.
“No sé si serà el meu darrer sant… i no us ho prengueu malament, jo m’ho prenc molt tranquil·lament, un dia o altre serà… però penso que potser es la manera de donar-vos les gràcies a tots. A tota la colla d’amistats tants àmplies… l’escoltisme, la feina, els sindicats, Sant Medir… Hem sento tan privilegiada, tant… i penso que exagereu en les vostres apreciacions que heu de mesurar-vos una mica i ser més crítics.
“Parlar amb tantes persones per telèfon, els whasapps, les visites, tot plegat realment és impressionant i emotiu. A molts us puc anar abraçant de mica en mica. Us asseguro que es una experiència tan gran, tan maca, tan positiva que vull fer-vos participar d’aquesta emoció, d’aquest retrobament amb persones que potser feia temps que no ens veiem però amb les que sempre hi ha hagut una connexió o altre.
“No se si aquest enregistrament us el faré arribar o no, però us vull donar les gràcies de tot cor pel vostre suport. Realment es una experiència que no te nom. Per això dono gràcies a Déu, gràcies a tots vosaltres per fer-me sentir tan a prop de tothom, per donar-me aquesta pau que jo també us vull donar a vosaltres. Estigueu tranquils. Jo estic molt tranquil·la, esperant el que sigui, que m’ajudi a que em trobi be o no tan malament. No patiu per mi. Estigueu tranquils i contents, i que cadascú continuï la seva feina perquè n’hi ha tanta per fer… Jo penso en la que em queda per fer però als 81 anys potser ja no n’haig de fer tanta.
“Be, després d’aquesta confessió una mica especial no se si l’enviaré quan la torni a sentir. Però sapigueu que teniu tot el meu reconeixement i estimació. Gràcies i abraçades a tots, fills, família, totes les amistats. Gràcies, gràcies, gràcies. abraçades a tothom”.