Antoni Comín Oliveres, Carles Puigdemont i els seus companys viuen el seu sisè Nadal a l’exili. Tots ells son lliures a la Unió Europea però son considerats delinqüents perillosos i violents pel règim espanyol. Quina injustícia!
2.- L’euro diputat Toni Comín, que es confessa cristià, ha reflexionat sobre el Nadal, el cristianisme, la política. Ho va fer en un volum recomanable, “Història del pensament cristià. Quaranta figures”, publicat el desembre del 2002 en primera edició. Comin va escriure 36 pàgines sobre la vida i l’obra d’Emmanuel Mounier que va néixer el 1905 a Grenoble i va morir el març del 1950 a causa d’una crisi cardíaca.
3.- Algunes consideracions de Comìn son aplicables a l’ara i aquí… “El pensament d’Emmanuel Mounier neix del xoc entre la seva fe cristiana i la realitat social del seu temps (…) L’any 1938 li arriba la primera tragèdia: la seva filla, de set mesos, és víctima d’una paràlisi cerebral. A partir d’aquell moment, la seva filla esdevé, per a ell, el sagrament més íntim del misteri de Déu (…) La tasca d’Esprit -moviment espiritual, intel·lectual i polític- d’oposició radical al nazisme i al règim de Vichy és cada vegada mes directa (…) Mounier s’entrega a la tasca de col·laboració amb la Resistència (…) En temps de desordre absolut el lloc natural del cristià és la presó”.
4.- Comín escriu: “L’experiència de la seva filla Françoise serà una referència constant de la idea que és al seu cor: la capacitat del cristià per transfigurar el mal (…) Mounier dirà que Françoise l’ajudarà a participar permanentment en el dolor universal dels homes i de la història”
5.- L’avui exiliat Antoni Comin va dedicar un dels apartats del seu text al Nadal o Encarnació… “Mounier va bastir un pensament laic, el personalisme, però inspirat en la seva fe cristiana (…) Què és allò específic del cristianisme que Mounier posa al cor del seu pensament? El dogma de l’Encarnació, que és la manera que té el cristianisme d’explicar el sentit de l’amor. L’Encarnació és la manera que té Déu d’estimar al món (…) Quina és la lliçó de l’Encarnació per a l’home contemporani? Que l’amor de Déu fa del sofriment un misteri. El sofriment del Fill de Déu i la seva resurrecció permet pensar i viure tot sofriment, tot dolor, com un misteri amb sentit, incomprensible però fecund. Això no és una evasió fàcil davant l’escàndol del mal en el món i en la vida de les persones, sinó tot el contrari. És la forma definitiva de lluitar contra el mal; saber estimar malgrat el mal (…) En virtut de l’Encarnació, doncs, el sofriment es converteix en el lloc natural del cristià, en la mesura que el cristià el transfigura”.
6.- Text dedicat especialment als que Jesús de Natzaret menciona en els episodis evangèlics de les Benaurances i del Judici Final. Als pobres, als qui ploren, als humils, als que tenen fam i set, als compassius, als nets de cor, als que treballen per la pau, als forasters, als malalts, als que son insultats i calumniats, als perseguits, als empresonats, als exiliats.