PUNT.- Tuït de comiat del catedràtic Joan Queralt. “Buenas noches! Dejo Twitter. Durante un tiempo estuvo bien, pero ahora no es más que una pérdida de tiempo. Gracias a los seguidores por estar ahí. I a los haters, claro, que loz zurzan. Seguiu, sis plau, bé”.

CONTRAPUNTS.- 1) Queralt fa un colau. Fa com la desprestigiada Ada Colau, encara alcaldessa d’una ciutat plena de rates, i anuncia la seva fugida de Twitter. No ploreu queraltistes. Segueixen molts altres en aquest espai de llibertat. Qui subscriu fa temps que ha deixat de seguir alguns diaris de paper i algunes tertúlies radiotelevisades. Durant un temps va ser maco seguir-les, però ara no és més que perdre el temps.

2) Al marge de colous, queralts i similars… val la pena llegir tuïtaires que com diu aquell  posen llum a la foscor en el maremàgnum de la política catalana. Diaris tradicionals de paper ben  subvencionats acostumen a desqualificar les xarxes i els diaris digitals acusant-los de propagar falsedats. Falsedats i veritats es barregen a les xarxes… i també arreu, fora de les xarxes. Els diaris de paper, les ràdios i televisions del sistema establert amaguen que manipulen de manera grollera i que ells també actuen a les xarxes. Son mitjans de propaganda  que amaguen que han perdut el monopoli de la informació i l’opinió, gràcies a les xarxes i als diaris digitals.

3) El que importa és que el lector, l’internauta, el televident , el radiooient tinguin uns bons criteris a l’hora de llegir i escoltar, de saber llegir i saber escoltar. Més pèrdua de temps es llegir La Vanguardia, El Periódico, La Razón, El País, El Mundo… I es que Twitter, malgrat els seus defectes, és més lliure i més plural.

4) Un tutaire posa el dit a la llaga del fugisser catedràtic: “Queralt te 89.000 seguidors i si mireu be els seus tuits de l’últim mes en la majoria de casos tenen entre 1 i 10 likes. El problema no és Twitter. El problema és que no interesses ni als teus seguidors”.