El president Jordi Pujol és estimat per gent estimable i odiat per gent odiosa. Personatge fascinant, polièdric. Català universal. Te 92 anys. La fe cristiana influeix al llarg de la seva vida des de jove.  Crist i Catalunya. Una Catalunya democràtica, lliure, solidaria, culta, plenament sobirana. Condemnat i empresonat per lluitar contra la dictadura franquista. Cor fort. Una confessió pública sonada. Assetjat per la policia patriòtica espanyola. Pateix un ictus fa poc. Somnis bells i ombres. Com tothom. “Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra”, diu Jesús als mestres de la llei i als fariseus en l’episodi de la dona adúltera (Joan 8, 7).

2.- Jordi Pujol compromès en la reconstrucció nacional i espiritual de Catalunya, des de la societat civil i la política. Com tanta gent, com el doctor Carles Llussà Ruiz (1926-2022). En un acte d’homenatge al doctor Llussà, mort el passat 18 d’abril, Pujol el defineix així: “El doctor Llussà és un home amb gran elegància espiritual. Amb molta qualitat humana, catalana, religiosa, familiar. És d’aquelles persones que podem acomiadar no amb tristesa, sinó amb goig”.

3.- Els bons pujòlegs reconeixen amb respecte que la vivència cristiana incideix en els àmbits personal, intel·lectual, polític i nacional català de Pujol. Ell mateix precisa algunes vegades amb realisme i humilitat: “Soc un cristià indigne (…) Jo mateix soc creient, imperfectament creient”.

4.- Ja al tractar sobre aquestes qüestions es citava al teòleg Gaspar Mora, autor de “La vida cristiana” i “Què és ser cristià?” (www.avantguarda.cat 30 juliol 2014). Deia: “Ser cristià es ser seguidor de Crist (…) Ser cristià és una manera de ser personal, una actitud conscient i lliure, com ho fou la de Jesús davant dels seus jutges i afrontant la seva mort (…) Creure en Jesucrist és una manera de viure (…) Creure en Jesucrist és una adhesió lliure i personal a Ell. La fe és una actitud que engloba tota la vida”. Des d’aquesta web s’afegeix que “tota la vida” pot incloure joia, plor, bondat, pecat, perdó, alliberament, vida, mort, esperança…

5.- I Jordi Pujol (aquest cristià i creient, cristià indigne i imperfectament creient) va cloure la seva intervenció en l’homenatge al seu bon amic, el doctor Llussà, així: “Jo soc al final de la meva vida. I malgrat que alguna gent comenta i diu que en Pujol està preocupat pel que la història dirà d’ell i per com queda el seu llegat, crec que es el moment de dir que no em preocupa tant el que es dirà de mi com si la tasca feta té o no continuïtat. Em preocupa més que el llegat es preservi i se sàpiga aprofitar, i no perquè sigui el meu, sinó perquè es el del Dr. Llussà i el de tants i tants Llussàs escampats per tota Catalunya. Siguem-ne dignes”. Paraules profètiques. “Profecia: Cosa que hom prediu basant-se en els propis coneixements, en l’experiència, en una sospita, etc” (Diccionari de la llengua catalana”.