Una dura crítica al polèmic reportatge de Sara González i a El Periódico és realitzat per l’advocat Quim Gonter, assessor responsable d’estratègia de l’@europeu.cat, en un fil d’onze punts a twitter.
1.- “He llegit el “reportatge” de @Sara_González a El Periódico sobre Dalmases i Borràs, així com d’altres peces periodístiques que se n’han fet ressò. Ho comento, també, com advocat laboralista i com a persona amb zero simpatia pels dos polítics esmentats.
2.- Sincerament, el “reportatge” de la Sara González em sembla fluixíssim, i desproveït de tot rigor. Així de clar ho dic. Ho poso entre cometes perquè un reportatge és una cosa molt més completa que una doble pàgina amb fotos, barrejant naps i cols i confonen conceptes.
3.- El que ha fet El Periódico es barrejar conceptes que van des de les meres tafaneries, a discussions, abús de poder, mobbing o assetjament sexual. És a dir, una escudella que evidentment acaba tacant breument la imatge d’una persona, sense contribuir per a res a cap solució.
4.- Les acusacions són anònimes. Entenent les raons que pot tenir una persona per restar a l’anonimat, el que es recomana en aquests casos de conflicte psicosocial és sempre visualitzar el conflicte amb l’empresa i posar-ho negre sobre blanc.
5.- En altres paraules, si en qualsevol dels casos que jo porto, els assetjats/des s’haguessin mantingut en l’anonimat, directament no hauria resolt mai res. Mai, en cap cas. Fos amb solucions judicials o extrajudicials.
6.- Aquestes acusacions anònimes, que insisteixo, es fan barrejant naps i cols, no es fan en una comissió d’investigació -que encertadament va fer Magda Oranich- sinó en un diari obertament hostil a Junts per Catalunya. Per tant, treiem-nos les màscares tots plegats.
7.- Em sembla fantàstic que feu tuïts dient que la @Sara_Gonzalez és una gran persona i una gran professional. Amb tota modèstia, jo també crec que soc una bona persona i un bon professional, ergo, si no us importa, deixem de banda les qüestions ad personam i anem als fets.
8.- I la realitat és que els fets exposats al reportatge d’El Periódico, i que han explotat a tort i a dret els mitjans contraris a Junts, son tan vagues que literalment es podrien aplicar A QUALSEVOL PARTIT i a un nombre molt gran de polítics. Lamentablement així estem.
9.- A Sara González li paga El Periódico i per tant escriu per la línia editorial d’aquest, i punt. La decisió de parlar dels assetjaments a Junts és purament política, des del moment en que renuncia a parlar de qualsevol altre partir, o especialment del PSC.
10.- Torno a dir que Borràs i Dalmases estan a les antípodes de les meves idees, forma de fer política, etc. No dono ni cinc cèntims per ells. Però a mi, que no em paga El Periódico ni cap partit polític, l’única cosa que pretenc és contribuir a la higiene democràtica i mediàtica.
11.- Per últim, avisar que aquest fil no servirà per practicar cap mena de linxament contra Sara González, car em cosa que ha rebut atacs també injustificables. Per tant, absteniu-vos de cap insult cap a ella, i l’avís va molt seriosament. Jo no estic a Twitter per això
COMENTARI A AQUESTS 11 PUNTS. Jo estic amb els que defensen democràticament els drets de les persones i les llibertats nacionals de Catalunya com, per exemple, Francesc de Dalmases i Laura Borràs. Estic a les antípodes dels que violen la Declaració Universal dels Drets Humans i, per tant, violen la presumpció d’innocència. D’acord amb Quim Gonter que està en contra d’un linxament a Sara González. També estic en contra del linxament a Francesc Dalmases i a Laura Borràs. I em ratifico en els textos que aquests dies he escrit a la no subvencionada www.avanguarda.cat sobre aquests afers… “Escàndol. ER subvenciona el regionalisme submís de l’ARA i castiga el sobiranisme d’EL PUNT / AVUI”, “ER i els seus SSS ataquen el periodisme lliure i crític”, “Carta a la periodista Sara González sobre les mamelles republicanes i resultones”, “Periodisme polític i / o inquisitorial a la Catalunya de la regionalista ER”, “Jo no soc com la idolatrada periodista Sara Gonzalez”.