L’article “Com les engalta ERC. Deixa el cas De Dalmases com una moixaina a la llibertat d’expressió”, de Joan Vall Clara (El Punt / Avui), confirma el que es denuncia a “ER i els seus SSS ataquen el periodisme lliure i crític” publicat a www.avantguarda.cat. Segueix el text documentat i implacable de Vall Clara…

2.- “Els ges­tors d’ERC no escar­men­ten. Car­go­len fins a l’ofec i a la humi­li­ació qui no els fa la gara-gara. Millor dit, car­go­len fins on els sem­bla que els ofe­ga­ran i els humi­li­a­ran. Sense ver­go­nya. Sense con­tem­pla­ci­ons. Sense mira­ments. Parlo per experiència pròpia. I no torno a refe­rir-me a la ver­go­nyosa reta­llada de publi­ci­tat ins­ti­tu­ci­o­nal que va fer el secre­tari de comu­ni­cació Miquel Martí Gami­sans al nos­tre diari entre el 2018 i el 2021. No parlo de les dis­cre­ci­o­nals sub­ven­ci­ons a pro­jec­tes ator­ga­des aquest any pel secre­tari Oriol Duran en què ens han trac­tat pels par­racs.

Parlo d’aquest mes d’octu­bre. Des del dia 18 fins a final de mes. Fins abans-d’ahir. Des que tor­nen a manar en la publi­ci­tat ins­ti­tu­ci­o­nal han con­trac­tat quinze pla­nes a l’Ara i tres pla­nes a El Punt Avui. Ni doble, ni tri­ple, ni quàdru­ple. Cinc per cadas­cuna. A veure si apre­nem a fer la farina plana. Així és com les engalta i se’ls gasta ERC. Cinc a un. No importa que la nos­tra OJD (dia­ris venuts) sigui millor (20%). Ni que el nos­tre EGM (dia­ris lle­gits) sigui millor (11%). Són minúcies.

Els calés són seus, ells manen i tu et fots perquè no fas la bon­dat que et dema­nen, escrius el que pen­ses i dei­xes que ho facin els peri­o­dis­tes de la casa. Els crits i les estre­ba­des del dipu­tat De Dal­ma­ses que­den com una carícia i una moi­xaina a la lli­ber­tat d’expressió al cos­tat del mètode ERC. Com diria l’àvia Neus, uns s’enduen la fama i els altres car­den la llana”