1.- El retrocés de l’independentisme al regionalisme en el Govern de Pere Aragonés (ER), divorciant-se així de la majoria de la societat catalana, es mostra en diversos casos. Episodis recents… L’impuls d’Aragonès a violar els drets humans com la presumpció d’innocència de la presidenta del Parlament, Laura Borras (Junts), però respecta als consellers Meritxell Serret i Roger Torrent (ambdós d’ER) imputats esperant judici. La destitució d’un dels millors consellers com Jordi Puigneró. El nomenament com nous consellers de personatges diríem autonomistes com Joaquim Nadal, Gemma Ubasart, Carles Campuzano…
2.- Aragonès provoca o, com a mínim, no ha sabut evitar com president la trencadissa de la majoria independentista del 53% sorgida de les urnes. Aragonés es queda sense suport parlamentari perquè només compta amb una minoria de 33 diputats. El seu Govern és radicalment inestable sense perspectives de present ni de futur. La seva debilitat política i governamental deriva també del fet que Aragonés i ERC no son fiables com socis de govern (Junts) perquè no compleixen els acords signats amb Junts i la CUP que el feren president.
3.- Mai la Catalunya actual havia tingut un govern regionalista com ara. Mai havia tingut un govern sense suport parlamentari. Mai havia tingut un govern tan servil amb la monàrquica i juancarlista Moncloa. Mai havia tingut un govern tan subordinat al PSOE dels GAL, del 155, del Catalangate, del partit que discrimina financerament Catalunya, que prohibeix el català al Congrés i al Senat, que només vol una mesa de diàleg per enfortir la unitat espanyola, segons Pedro Sánchez, i que es nega a tractar sobre l’amnistia i el dret d’autodeterminació.
4.- Junts perd la seva presència en aquest govern regionalista, monclovita, feble, no fiable i sense suport parlamentari però consolida la seva llibertat de paraula i d’actuació. La seva oposició, segons els juntaires, serà responsable, constructiva, amb sentit d’estat… Un sentit d’estat que no te ni pot tenir un govern regionalista com el d’Aragonès. Els fets demostren que ER, com partit i com Govern, actua de manera servil a favor de la Moncloa i de manera tan sucursalista com el PSOE de Salvador Illa, personatge que no te manies a l’hora de manifestar-se amb Ciudadanos, Societat Civil Catalana i la ultra dreta espanyolista.