“El quintet de la mort”, pel·lícula de 1955, és una banda sinistra que recorda el quintet de diputats del Parlament que actuen cercant la liquidació política de la innocent presidenta del Parlament, Laura Borràs (Junts). Però la pel·lícula acaba amb la mort del quintet

2.- Aquest quintet de la mort està formada per cinc individus pitjors que el magistrat Pablo Llarena perquè la seva antidemocràtica ofensiva contra Laura Borràs es dona 24 hores després que es fes públic el Dictamen de Drets Humans de la ONU contra Espanya per, entre altres motius, haver suspès diputats sense que hi hagi una sentencia judicial ferma contra ells. Ara cinc dels sis membres de la mesa del Parlament ratifiquen la suspensió de les funcions de Borràs sense que ella hagi estat jutjada per cap tribunal.  “El quintet de la mort” (ER, CUP, PSOE) actuen com el règim espanyol repressor, menyspreen el Dictamen de la ONU i  vulneren  presumpció d’innocència de Laura Borràs.

3.- Els qui composen l’ignominiós “quintet de la mort” son Alba Vergés i Ruben Wagensberg (d’ER), Carles Riera (de la CUP) i Assumpta Serra i Ferran Pedret (del PSOE).  La principal responsabilitat recau sobre Alba Vergés que aspira a substituir a Laura Borràs. Vergés ha de dimitir de forma immediata com es demana a les xarxes socials. Ha estat una mediocre consellera de Sanitat, està vinculada a casos de nepotisme (la seva germana; el germà de Junqueras / Ferrovial). Els fets demostren que aquesta dona no te autoritat per defensar la presumpció d’innocència dels diputats com Laura Borràs que es innocent perquè cap sentència judicial recau sobre ella.

4.- Unes consideracions de Borràs valen la pena tenir-les en compte. Son paraules de compromís pel present i el futur: “La mesa del Parlament de Catalunya ni tan sols ha admès a tràmit la reconsideració de la meva suspensió. Els qui exigeixen preservar el seu prestigi, en lloc de fer-lo exemplar en la defensa dels drets, el fan capdavanter en la seva retallada. I per protegir-se ells, generen indefensió. Avui, després del dictamen de l’ONU, calia ser exemplars en la defensa dels drets polítics i garanties jurídiques. El que ha passat avui mostra la magnitud de la destrossa democràtica de la por o la complicitat i de la feina que tenim pendent. Estic determinada a fer-la. La farem”. També valen la pena les paraules ben argumentades de Jaume Alonso-Cuevillas, advocat i diputat junter: “Quan s’actua de forma partidista, tant se val el que digui el dret internacional o la mateixa ONU. Així no podem anar enlloc! La mesa del Parlament manté la suspensió de Laura Borràs”.

5.- Tesi final. La violació de la presumpció d’innocència de Laura Borras malgrat el dictamen de l’ONU, i la sistemàtica complicitat secreta i pública d’ER i la CUP amb el règim espanyol repressor demostra que les cúpules d’ambdós partits han renunciat a l’objectiu d’una Catalunya democràtica, lliure, solidària sobirana i independent.