La llarga existència de Josep Espar Ticó, mort aquest 20 d’agost als 94 anys, es fructífera, plena de vida i d’esperança amb un sentit cristià (formava part del grup “Cristians Catalans”). Una vida a favor de la llibertat i de la independència de Catalunya. Una vida de compromís contra la dictadura franquista. Una vida d’activisme en mil àmbits de caràcter cívic, cultural i comunicatiu… com ho demostra la campanya contra Galinsoga (La Vanguardia).

2.- El règim, amb adn franquista encara perdura. El pare de Felipe VI, el Juan Carlos I fugat per foscos afers financers i de faldilles, fou imposat pel “caudillo” Francisco Franco davant del qual va jurar fidelitat al dictador i als feixistes Principios del Movimiento Nacional. El llavors jove Espar Ticó fou detingut al jugar-se el tipus en un acte de protesta contra el general Franco que amb la seva presència va profanar el Palau de la Música (19 maig 1960)

3.- Espar Ticó ja havia participat en una campanya (juny 1950 / febrer 1960) contra “La Vanguardia española” que estava dirigida per Luís Martínez de Galinsoga, aquell individuo que va vomitar allò de “todos los catalanes som una mierda” i que al final fou destituït. Avui molts sectors adoctrinats espanyols també criden allò de “a por ellos” I molts mitjans informatius, d’Espanya i tristament de Catalunya, servils amb el règim amb adn franquista, tracten l’independentisme pacífic i democràtic com si fos una merda.

4.- Mentre,  el diari espanyol “La Vanguardia” continua en mans de la família Godó. El seu propietari Javier Godó ostenta també el títol de “Grande de España” atorgat per Juan Carlos (15 juliol 2008). La “grandeza de España” es la màxima dignitat de la noblesa espanyola en la jerarquia nobiliària.  No consta que Godó hagi tingut el sentit democràtic de renunciar a aquest títol tenint en compte els afers protagonitzats per l’anomenat rei emèrit. I es que la línia editorial de “La Vanguardia” defensa l’Espanya monàrquica, borbònica i juancarlista… i combat  l’independentisme, especialment el que és liderat per l’exiliat i eurodiputat Carles Puigdemont i per la presidenta del Parlament, la innocent Laura Borràs.

5.- De Laura Borràs, avui assetjada de  manera obsessiva i impúdica pels qui no respecten la seva innocència, son aquestes paraules sobre Espar Ticó: “Sempre em va impressionar d’Espar Ticó, la lucidesa sobre la Guerra civil; la visió històrica que en teníem estava deformada completament; més que civil, va ser una guerra contra Catalunya. I la sinceritat de reconèixer que no havia pogut perdonar els assassins del seu pare. DEP”.