L’Església catòlica també defensa el dret humà a la presumpció d’innocència. La doctrina eclesial es manté en aquest punt fidel al missatge alliberador de l’Evangeli de Jesús i assumeix plenament la Declaració Universal dels Drets Humans.

2.- Cal tenir-ho en compte quan l’aparell institucional, judicial, policial, polític, partidista, mediàtic del règim espanyol, amb alguns “periodistes” convidats a TV3, així com els seus còmplices violen la presumpció d’innocència (article 11 de la mencionada Declaració). Tot val contra l’independentisme democràtic i pacífic, i ara contra la presidenta del Parlament, Laura Borràs. S’amaga amb mala intenció que la Declaració Universal dels Drets Humans preval sobre el reglament del Parlament. I també: quan un article del reglament no s’ajusta a la mencionada Declaració és democràticament inaplicable.

3.- Dos apunts del Compendi de la Doctrina Social de l’Església aplicable en aquest cas. “El ciutadà no està obligat en consciència a seguir les prescripcions de les autoritats civils si son contràries a les exigències de l’ordre moral, als drets fonamentals de les persones o als ensenyaments de l’Evangeli” (Punt 399). “Els magistrats estan obligats a mantenir discreció en el desenvolupament dels seus esbrinaments per tal de no violar el dret dels investigats a la reserva i per no afeblir el principi de la presumpció d’innocència. Com que un jutge també es pot equivocar, és oportú que la legislació disposi una indemnització equitativa per a la víctima d’un error judicial” (Punt 404).

4.- “El moviment cap a la identificació i la proclamació dels drets de l’home és un dels esforços més rellevants per respondre eficaçment a les exigències imprescindibles de la dignitat humana… El Magisteri de l’Església no ha deixar de valorar positivament  la Declaració Universal dels drets humans, proclamada per les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948… L’arrel dels drets humans s`ha de cercar en la dignitat que pertany a tot ésser humà (Punts 152 i 153).

5.- “Hom presumeix innocent tota persona acusada d’un acte delictiu fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta en el curs d’un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades” (Article 11.1 de la Declaració Universal dels Drets Humans)