El Parlament de Catalunya, degradat per la repressió política i judicial del règim espanyol, pot desacreditar-se més si cau en la temptació de vulnerar els drets humans contra la seva presidenta Laura Borràs.
2.- Pot obrir-se un judici contra Borràs per la seva actuació quan presidia la Institució de les Lletres Catalanes (2013-2018). Ella i Oriol Ponsati-Murla (director entre 2019 i 2021) han donat explicacions convincents sobre la pulcritud de la gestió de Borràs.
3.- Hi ha partits, com ERC i la CUP que també han estat objecte de la repressió, que utilitzen aquest afer per atacar a Junts i a Borràs. Sostenen que s’ha d’aplicar l’article 25.4 del reglament del Parlament: “En els casos en què l’acusació sigui per delictes vinculats a la corrupció, la Mesa del Parlament, una vegada sigui ferm l’acte d’obertura del judici oral i en tingui coneixement, ha d’acordar la suspensió dels drets i deures parlamentaris de manera immediata”.
4.- Aquests partits amaguen que aquest article reglamentari xoca amb els articles 10 i 11 de la Declaració Universal dels Drets Humans. El 10, per exemple, estableix: “Hom presumeix innocent tota persona acusada d’un acte delictiu fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d’un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades”.
5.- La Declaració Universal dels Drets Humans, que es bàsica per la democràcia i les llibertats, estableix clarament la presumpció d’innocència. Aquesta Declaració preval sobre els informes policials, les interlocutòries judicials i el reglament de qualsevol Parlament, inclòs el de Catalunya. La conclusió és que el Parlament català violaria els drets humans si no respecta el dret de presumpció d’innocència dels seus diputats i, en aquest cas, de la seva presidenta.
6.- Uns dels que més que ningú i per coherència haurien de defensar la presumpció d’innocència de Laura Borras son Ada Colau i els Comuns. L’alcaldessa ha estat investigada (imputada) per un afer de subvencions, però no va dimitir, va continuar en el seu càrrec apellant a la presumpció d’innocència, i ara el jutge ha arxivat el cas. Però Colau no es fiable. Ella va acusar en el seu dia a Xavier Trias de corrupte basant-se en informes falsos de la policia patriòtica però després es va demostrar que Trias era i es una persona honrada. La única corrupció fou la practicada per Colau contra Trias que encara espera que l’alcaldessa li demani perdó.