Quaranta persones desarmades mortes de moment i centenars de ferits desarmats. Els responsables d’aquesta massacre a Melilla son el dèspota rei Mohammed VI del Marroc i, com a mínim, el covard i cínic president d’Espanya, Pedro Sánchez. Cínic perquè, assumint la postura ultra de VOX, elogia l’actuació de les forces de seguretat d’ambdós règims contra gent desarmada que, segons Sánchez, actuaven impulsats per màfies (?) de forma violenta i organitzada ¡contra la integritat territorial d’Espanya”. Es a dir, segons el dirigent del PSOE, la defensa de la integritat territorial d’Espanya justifica realitzar crims contra la humanitat i la violació de Universal dels Drets Humans.
PEDRO SÁNCHEZ: “Quiero agradecer el extraordinario trabajo que està haciendo el Gobierno marroquí en coordinación con las fuerzas y cuerpos de Seguridad de España para tratar de frenar un asalto violento, y en este caso creo que bien resuelto”.
GONZALEZ BOYE: “Segun Pedro Sabchez la massacre en la frontera representa un problema que fue bien resuelto por los dos cuerpos de Seguridad… cerca de 40 muertos… pero bien resuelto”.
QUIM TORRA: “Les imatges de la matança a la tanca de Melilla són d’una brutalitat inhumana i esgarrifosa. Que el president Sánchez feliciti els policies i n’alabi doncs aquesta crueltat, el converteixen a ell també en brutalment inhumà”.
CARLES PUIGDEMONT: “El problema dels enganys de Pedro Sánchez no és que ell no tingui valors ni ideologia sinó que encara trobi crèduls entre els il·lustres enganyats. El gir cap a l’esquerra del president del govern espanyol s’assembla molt al gir cap a la dreta del president del govern espanyol”,
PERE ARAGONES: “Una actuació policial que acaba amb desenes de morts no ha de ser felicitada, sinó investigada a fons. Per valors, decència i responsabilitat.“
LAURA BORRÀS. “Felicitar i agrair una actuació que ha comportat una massacre en comptes de condemnar-la enèrgicament, demostra quina és la mentalitat del Gobierno “més progressista” (sic) de l’estat espanyol. No es pot justificar l’injustificable, Sánchez Castejón”.
JOSEP LLUIS ALAY: “A terra cossos sense vida dels africans que van voler travessar a Europa ahir. Alguns encara son vius agonitzant sense rebre cap mena d’assistència per part de la policia marroquina. Y Pedro Sánchez felicita al Marroc” (…) Qualsevol democràcia del mon farien plegar a aquest personatge Sánchez Castejón en qüestió d’hores. No arribava a dema (…) Sánchez i el sàtrapa del Marroc han de ser jutjats per un tribunal internacional”.
JORDI TURULL: “Aquests fets de Melilla son una vergonya sense matisos que hauria de sacsejar i fer reaccionar totes les consciències que tinguin un bri d’humanitat. I va Sánchez Castejon i felicita als policies i els defensa en ares a la integritat territorial Quanta misèria, es poc”.
GORKA KNÖRR: “Després d’aquestes images, el president Sánchez felicitant la policia marroquina. Vergonya infinita”
FRANCESC DALMASES: “Donar suport a Pedro Sánchez es inassolible no ja com a independentistes sinó purament des d’una perspectiva democràtica”.
JOSEP RULL: “Els mateixos fariseus que s’escandalitzaven i blasmaven el mur de Trump a Mèxic, ara perpetren i aplaudeixen aquesta salvatjada a la tanca de Melilla. Els drets humans son universals o no son. Vergonya PSOE, PSC, Sánchez Castejon”.
RAI LÓPEZ CALVET: “Han assassinat desenes de persones que buscaven una vida millor i el psicòpata del president espanyol surt a felicitar als assassins. Aneu a la merda, sonats”.
AURORA MADAULA. “Hi ha silencis còmplices. Cada paraula té conseqüències, cada silenci també” (Jean-Paul Sartre).
LLUIS LLACH: “ELS MORTS ET PERSEGUIRAN TOTA LA VIDA, PEDRO SÁNCHEZ”
“Quan s’assassina per raons d’estat, esdevenen crims d’estat… Sánchez Castejón. Cap sorpresa. Quan eres més jove ja justificaves el GAL. Els morts de Melilla et perseguiran tota la vida, n’ets tan responsable com el que més. No ho dubtis”.
Ja ho va cantar Llach en les seves “Campanades a mort”: “Assassins de raons, de vides, / que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies / i que en la mort us persegueixin les nostres memòries”.
“Campanades a mort” (1977) neix a partir d’una massacre (3 de març del 1976) que va tenir lloc a Vitòria. Durant una jornada de vaga, la policia va llançar gasos lacrimògens a un grup de treballadors que estaven reunits en assemblea en una església. Arran de les actuacions policials, cinc dels vaguistes van morir. Els fets de Vitòria són un dels episodis més foscos de la transició espanyola. Ara en els negres temps de Pedro Sánchez hi ha hagut un mínim de quaranta morts a Melilla