PUNT.- Salvador Illa ha defensat  la seva Catalunya regionalista en el consell nacional del PSC. “Nacional” és en aquest cas una paraula buida de contingut perquè pel socialisme espanyol “nacional” només és aplicable a Espanya. Illa diu: “Quina Catalunya volem? Una Catalunya de lamentacions o de solucions? Una Catalunya de paràlisi o d’acció? Una Catalunya complaent o una auto exigent? Una Catalunya que d’autoengany o una ambiciosa? Una Catalunya tancada en si mateixa o una oberta?”

CONTRAPUNTS.- Volem una Catalunya que no sigui assetjada pels GAL, ni per la repressió, ni pel 155, ni per les clavegueres de l’estat, ni per la guerra bruta, ni per la policia patriòtica. Volem una Catalunya que no sigui espiada pel règim espanyol. Volem una Catalunya en que els independentistes demòcrates i pacífics no siguin perseguits pel règim espanyol i no hagin d’anar a la presó o a l’exili. Volem una Catalunya que des dels tots els àmbits, també el cultural i lingüístic, tingui projecció europea i internacional. Volem una Catalunya democràtica, lliure, solidaria, sobirana, independent. Volem que la relació entre nacions catalana i espanya es basi en la democràcia, la llibertat, la llibertat, i el mutu respecte a la sobirania d’ambdós pobles. ¿Vol Illa una Catalunya espanyola, borbònica i juancarlista, dependent del poder de Madrid o una Catalunya republicana? ¿Vol una Catalunya governada per un PSOE cada vegada més centralista i monàrquic que ha renunciat al federalisme quan mai ha federat res i ha renunciat al republicanisme?