“Gabriel Rufián té el meu suport i el del partit”, afirma el rufianesc Pere Aragonès a Catalunya Ràdio, mostrant que és un president políticament feble a l’humiliar-se davant Rufian, portaveu de l’ER d’Oriol Junqueras a Espanya. Un rufián que, com fa l’espanyolisme, insulta a l’independentisme català democràtic i pacífic, als exiliats, al president Carles Puigdemont al que qualifica de “tarat”.
2.- Rufián ha fet veure que ha demanat perdó. Un perdó que recorda una confessió borbònica: “Lo siento mucho. Me he equivocado y no volverá a ocurrir”. I els del seu partit, elogien aquestes paraules que son un engany perquè com un rufián qualsevol manté sistemàticament des de fa temps el seu to demagògic i insultant.
3.- Aquest Rufián és el de les traïdores 155 monedes de plata, el que menysprea Waterloo, el que es fa seus els informes de les clavegueres de l’estat que vinculen Vladimir Putin amb el sobiranisme català oblidant-se dels reis i els presidents d’Espanya que s’han relacionat amb l’avui maleït president rus. Es el rufian que qualifica a la gent de Junts d’”hiperventilats, independentistes màgics, señoritos jugando a James Bond”.
4.- El rufianesc Aragonés i tots els rufians haurien de saber que és un rufià i un tarat. “RUFIÀ. Alcavot. Persona perversa, sense honor” (Diccionari de la llengua catalana).
5.- “TARADO. Participio del verbo tarar. Que parece rara física o psíquica. Tonto, bobo, alocado” (Diccionario de la llengua española). “ESTAR TARAT. Estar boig, estar carabassa, estar com una carabassa, estar com un llum, estar com un llum de ganxo, estar malament del cap, estar per a tancar-lo, estar perquè el tanquin, estar sonat, estar tocat, estar tocat de l’ala, estar tocat del bolet, estar tocat del cap, estar torrat, faltar una cuita, faltar un bull, no girar rodó, no ser-hi tot, no tocar quarts ni hores, parlar sol, tenir perdigó a l’ala, viure en un altre món” (Diccionari de sinònims).
6.- Rèplica: No soc ni un rufian ni el rufianesc Aragonés. Jo també soc un tarat.