Enric Juliana (La Vanguardia), Ada Colau (encara alcaldessa) i Manuel Valls (derrotat de forma contundent a les eleccions franceses) configuren un tripartit patètic. “Patètic. Que desvetlla emocions vives, especialment penoses” (Diccionari de la llengua catalana”.
2.- Enric Juliana va avalar sistemàticament, des de les pàgines del diari de el conde de Godó i Grande de España, a Valls com alcaldable a Barcelona. Ada Colau va obtenir l’alcaldia gràcies al vot ultra de Valls.
3.- Juliana va escriure en el seu dia de manera obsessiva diversos tuits a favor del candidat francès / espanyol. “Manuel Valls puede aspirar a la alcaldia de Barcelona. Una inteligente jugada de Ciudadanos (si se consuma) y de Emmanuele Macron que col·locaria un valioso oficial en la política catalana y española. Bonapartismo de nuevo tipo” (20 abril 2018). “Afirmar que Manuel Valls para Barcelona seria una opción inteligente de Ciudadanos ofende al sobiranismo asustado. Decir que esa candidatura tendria un sesgo bonapartista (Valls es un servidor de la República francesa) ofende la susceptibjlidad naranja. Me reafirmo en ambas idees” (21 abril 2018). “Manuel Valls està mañana en TVE. Candidato potente a la alcaldia de Barcelona, digan lo que digan algunos sondeos recientes. Un professional que darà intensidad a la campaña. Ha reclamada moderacióm, al menos dos veces. Significativo”.
4.- Les profecies de Juliana tornen a fallar estrepitosament. Fracàs electoral de Valls a Barcelona i a França. Ciudadanos està en inexorable procés de demolició. L’independentisme català, malgrat la repressió del règim espanyol, te majoria absoluta parlamentaria gràcies a les urnes, diguin el que diguin alguns estranys sondejos. I es treu del barret això del “bonapartismo”. “Bonapartisme. Sistema de govern caracteritzat pel predomini del poder executiu i d’una burocràcia especialitzada, amb orientació populista i paternalista” (Diccionari de la llengua catalana)
5.- En contrast amb els textos patètics de Juliana, hi ha les consideracions de Vicent Partal (www.vilaweb.cat) que posen llum a la foscor obscurantista del tripartit Juliana / Colau / Valls. Escriu Partal: “Manuel Valls es un ninot patètic, un home esmicolat en mil bocins, una deixalla personal i política. Si ha arribat a aquest punt estic convençut que en bona part és a conseqüència del mal que fa l’autoritarisme, del mal que et causa, que ens pot causar a qualsevol, arribar a aquesta convicció que la imposició i el domini sobre els altres no sols és possible sinó que és convenient. Com més autoritari políticament ha anat esdevenint Manuel Valls menys persona ha estat –menys original, per tant- i més s’ha enfonsat en el seu fangar. I he de dir que la carrera de Valls, en aquest cas, és de manual. Gitanos, catalans i musulmans, entre més però sobretot, hem estat objecte de la seua ira descontrolada i víctimes de les seues maniobres. I no deixa de ser especialment aclaridor sobre la seua jerarquia de principis que ell, amb els seus vots, fes possible que Ada Colau fos batllessa –robant la batllia a Ernest Maragall”.