L’embogit espionatge del desacreditat règim espanyol pot actuar contra el grup d’ateus i creients que es reuneix aquest cap de setmana (del 13 al 15 de maig) al santuari benedictí de El Miracle. Lògic es pensar que els participants comparteixen, des del seu ateisme i des de la seva fe, la revolució democràtica de promoure i defensar els drets i les llibertats de les persones i dels pobles. Ateus, agnòstics i creients assumeixen aquesta revolució democràtica. I això es tant subversiu que el règim espanyol justifica l’espionatge, la repressió, la presó, l’exili.

2.-. Els ateus  creuen en la humanitat, no creuen en cap déu i volen alliberar-se de tots els deus. Però hi ha ateus que s’acomiaden dels difunts estimats pensant en algun tipus de transcendència quan afirmen que els difunts continuaran vius en el record dels vivents. O quan és refereixen a ells amb  un “allà on siguis”. O quan els hi  desitgen que “que la terra et sigui lleu”.

3.- La frase precristiana “que la terra et sigui lleu” enllaça amb les paraules de Jesús als seus deixebles a les portes de la seva passió i mort: “Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dona molt de fruit” (Joan 12, 24). El cristians, des de la condició humana, volen alliberar-se de tots els ídols, i creuen en la humanitat  i en el Déu de Jesús. El pare i teòleg Josep Llunell ho ha predicat així: “Jesús veu que creure en Déu és creure en la persona. En conseqüència, apropar-se a Déu es apropar-se a la persona humana sobretot al qui pateix i s’ho passa malament (…) En Jesús, Déu s’ha humanitzat”.

4.- Hi ha creients amb dosi d’agnosticisme, i agnòstics amb dosi de fe. Al cap i a la fi, Déu i la fe d’una part de la humanitat en Déu, que es dona arreu i al llarg de la història, es tan misteriós i supera la nostra comprensió com misteriós es la vida, la mort, la realitat, l’origen de l’univers hagi tingut o no un principi.

5.- Per això, el diàleg humil i la mútua comprensió entre ateus i creients, com aquesta trobada al santuari de El Miracle, son tan necessaris per la convivència i la llibertat.  L’espionatge, en canvi, ho esclavitza i destrossa tot… la mútua confiança, el diàleg, la convivència. Per salvar una idea política, per exemple la unitat d’Espanya, el poder imposa aquesta unitat com un ídol o un déu, un fals déu, al que s’han de sacrificar la democràcia, la convivència i la llibertat.