Josep Borrell és un personatge perillós i representa l’essència del PSOE de Felipe González i de Pedro Sánchez, des del GAL al Catalangate. (“Perillós: que comporta un perill”. “Perill: Contingència o possibilitat imminent que s’esdevingui algun mal” Diccionari de la llengua catalana)
2.- El sinistre Borrell va donar suport a José Barrionuevo (ministre de l’Interior) i Rafael Vera (secretari d’estat de Seguretat), condemnats pel terrorisme d’estat dels GAL (Grupos Antiterroristas de Liberación) durant la presidència de Felipe González. Borrell assegura (13/09/1998) que defensar els condemnats Barrionuevo i Vera forma part del seu projecte de futur. Textualment: “La solidaritat amb aquests companys va irrenunciablement unida al nostre projecte de futur”. Terrorífic!
3.- Ara el Govern bàsicament del PSOE manté aquell compromís de Borrell i torna a embrutar-se les mans amb l’anti democràtic espionatge de les clavegueres de l’estat espanyol contra Catalunya (polítics, advocats, periodistes, líders cívics i socials…). L’entrampat Govern (PSOE / Podemos) de Pedro Sánchez es veu obligat per la força dels fets i la dimensió internacional de l’escàndol a reconèixer que espia als catalans i als dissidents polítics. En una posterior reacció, el règim i els seu aparell mediàtic ho justifica dient que, en tot cas, es tracta d’un espionatge legal. ¿Que coi es pretén amb aquesta excusa legalista? ¿És que era legal el terrorisme d’estat dels GAL? El nazisme, el franquisme i totes les dictadures també han tingut i tenen la seva legalitat, legalitat vomitiva i menyspreable.
4.- Però tota legalitatque viola els drets i les llibertats de les persones i dels pobles ha de ser rebutjada. “Quan una llei s’oposa a la raó, se l’anomena llei iniqua. En aquest cas, deixa de ser llei i esdevé més aviat un acte de violència (…) El ciutadà no està obligat en consciència a seguir les prescripcions de les autoritats civils si son contraries a les exigències de l’ordre moral, als drets fonamentals de les persones, o als ensenyaments de l’Evangeli” (Punts 398 i 401 del Compendi de la Doctrina Social de l’Església). Aquests principis són aplicables ara i aquí en l’afer del Catalangate / Eurogate diguin el que diguin Pedro Sánchez, Margarita Robles, Josep Borrell, Miquel Iceta, Salvador Illa, la trama política franquista, l’aparell judicial…