Hi ha un dejuni alliberador i compromès al segle XXI que hauria de continuar més enllà del temps quaresmal i de la Setmana Santa, segons el teòleg brasiler Leonardo Boff (1938). Ho recorda Teresa Vilaplana, del Grup de Drets Humans de la parròquia barcelonina de Sant Medir.

2.- De Leonardo Boff: “El Papa Francesc entén el cristianisme com un organisme viu que es relaciona sempre amb el temps present i es renova, no com un fòssil del passat. Mostra la seva permanent actualitat i enriqueix el sentit de la nostra vida. Així ho fa amb el dejuni que els catòlics solen fer el Dimecres de Cendra, després del carnestoltes i al començament de la Quaresma (els 40 dies que precedeixen la Pasqua), i el Divendres Sant, en el qual es recorda la mort de Jesús a la creu”. 

3.- Boff continua: “El dejuni és una constant en totes les tradicions religioses. El significat transcendeix a no prendre aliments i no beure aigua. S’hi renuncia, tot i ser fonamentals per a la vida, per repensar el sentit de la vida i preguntar-se pel lloc que Déu hi ocupa. Els grans noms de la nostra tradició judeocristiana van dejunar. Moisès, Joan Baptista, Pau, Jesús, Francesc d’Assís entre molts altres. Chuang-Tzu parla del  dejuni  del cor  que és l’origen de la unitat interior i de la llibertat de l’esperit. És fer-se per un moment una finestra, que és un forat buit a la paret, però per ella tota l’habitació s’omple de llum (Thomas Merton,  La  Via de Chuang-Tzu , Vozes, 1993, 71-72)”.

4.- Segueix la intel·ligent actualització que proposa el papa Francesc… Saludar (sempre i arreu). Donar les gràcies (encara que no ho hagis de fer). Recordar als altres quant els estimes. Saludar amb alegria aquelles persones que veus diàriament. Escoltar allò que et diu l’altre, sense prejudicis, amb amor. Aturar-te per ajudar. Estar atent a qui et necessita. Aixecar els ànims a algú. Celebrar les qualitats i els èxits de l’altre. Seleccionar el que no fas servir i regalar-ho a qui ho necessita. Ajudar quan es necessiti perquè un altre descansi. Corregir amb amor, no callar per por. Tenir bons detalls amb els qui estan a prop teu. Netejar el que faig servir a casa. Ajudar els altres a superar obstacles. Trucar per telèfon als teus pares, si tens la fortuna de tenir-los.

 5.- Francesc proposa aquestes maneres concretes de practicar el dejuni… Dejuna de paraules feridores  i transmet paraules amables. Dejuna de ressentiments  i omple’t de gratitud. Dejuna de malícia  i omple’t de mansuetud i de paciència. Dejuna de pessimisme  i omple’t esperança i optimisme. Dejuna de preocupacions  i omple’t de confiança en Déu. Dejuna de queixar-te  i omple’t de les coses senzilles de la vida. Dejuna de pressions  i omple’t de pregària. Dejuna de tristeses i amargors  i omple’t de joia el cor. Dejuna d’egoisme  i omple’t de compassió pels altres. Dejuna de falta de perdó  i omple’t d’actituds de reconciliació. Dejuna de paraules  i omple’t de silenci i d’escolta als altres. Si tots fem aquest dejuni, el nostre dia a dia s’omplirà Pau, Confiança, Alegria, Vida. (…) No hi ha res a comentar en aquests audaços preceptes, només tractar de viure’ls