Setmana Santa, i també laica, comença amb el Diumenge de Rams. Només té sentit commemorar-la si aquella setmana de fa dos mil anys sintonitza amb l’ara i aquí… amb les plagues bíbliques de la pandèmia, de guerres com les de Rússia / Ucraïna, la repressió marroquina i espanyola dels drets i llibertats de pobles com el sahrauí i català…. i tant altres episodis cívics, qüestions diverses de la condició humana i d’experiència cristiana.
2.- Un dels episodis culminants de la Setmana Santa és el del Divendres Sant amb la crucificació de Jesús. “La mort de Jesús va ser un crim legal. I, en conseqüència, va ser l’execució d’un condemnat injustament. Ens ha de quedar ben clar que la salvació que ens ofereix i ens aporta Jesús es laica. Per què laica? Perquè no està vinculada ni al Temple de Jerusalem, ni al sacerdoci jueu, ni al culte oficial. La mort de Jesús no es pot entendre des de la religió. Per què? (…) La mort de Jesús està vinculada a la llibertat profètica i a la transparència ètica d’un home que va existir i va viure pels altres. A favor dels altres. A favor nostre”.
3.- Des de la laïcitat hi ha, com Jesús, qui te consciència de Déu. Per altres, la paraula “Déu” no figura en el seu vocabulari. “Déu no es va manifestar en el sagrat (el Temple, l’espai sant). No. Aquí Déu es va manifestar en el profà, és a dir: en el treball de la pesca. Déu no es va manifestar en el repòs del Temple, sinó en la tasca del treball diari. Jesús va modificar radicalment la religió. La va treure del Temple i del culte, i la va situar en les tasques de la vida (…) En això consisteix el més desconcertant de Jesús: Ell és la humanització de Déu”.
4.- Altres no parlen de Déu. “N’hi d’altres que no pronuncien la paraula ‘Déu’, però experimenten una confiança fonamental que els fa estimar la vida i les persones malgrat tot, que els ajuda a plantar cara als problemes i buscar el bé de tots”.
5.- Les experiències del creient i de l’agnòstic son respectables. Formen part de la condició humana. El cristià, intueix, espera, experimenta d’alguna manera que Jesús ha ressuscitat. “La resurrecció ha succeït. I succeeix (…) Això només és assolible per la fe, i la fe és sempre un acte lliure que es basa en una decisió de llibertat. I la llibertat mai no dona seguretat total, perquè hi cap l’opció errònia. Per tant, és quelcom exposat sempre a la foscor, al dubte, als sentiments d’inseguretat”. I mentrestant, ¿on es troba el Déu de Jesús?. “Déu és dels pobres (…) Déu és el defensor últim i màxim dels que no interessen a ningú. Només hi ha una manera d’assemblar-se a Déu: defensar els petits, els indefensos, els insignificants (…) Déu no està del cantó dels que crucifiquen; està amb als crucificats (…) Creiem perquè coneixem l’experiència de saber-nos absolutament fonamentats, estimats i perdonats per aquest Misteri d’amor insondable que no cap ni pot ser inclòs sota cap nom terrenal (…) Déu ha creat el nostre cor amb un desig infinit de buscar-lo a Ell (…) On es troba Déu? Déu es troba en el fons de tot ésser humà (…) Tot aquell, o aquella, que es pensa que, per apropar-se a Déu, s’ha d’allunyar de les realitats humanes i de tot el que és humà, ha deformat Déu i Jesús fins a tal extrem, que ja li és del tot impossible creure i relacionar-se amb el Pare del que ens parla Jesús (…) Es cert que també el creient pot travessar tota mena de crisis i de foscors i viure en la rutina i la mediocritat. Però sempre és possible renéixer, renovar-se, transformar-se”.
7.- ADVERTIMENT.- Les frases entre cometes son cites textuals d’un llibre molt recomanable, “Creients o comediants?” (CPL editorial) de Josep Llunell i Vilaró (1934-2020). Es tracta d’unes homilies adequades per qualsevol trobada per establir un diàleg entre agnòstics i cristians.