La periodista patriòtica Rosa Cullell pot viure tot el dia al 100 % en espanyol a Catalunya. Ella es defineix així a les xarxes socials: “Periodista. Vivo entre España y Portugal. Mi patria son dos lenguas, castellano y catalán. La lengua, en Catalunya, es un tema espinoso”. Va ser directora general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (2008-2010 ¡!) i escriu a l’espanyolista “Crónica Global”.

2.- La patriota Rosa Cullell afegeix: “Ja hi som. No poden resistir la temptació d’insultar a tot el que es mou fora de l’independentisme ultra. El castellà, la llengua de Cervantes, de Machado, de Lorca… és l’enemic” (…) No anem bé si blindem l’escola contra un idioma que també és nostre, el castellà. Estudiar dues assignatures en castellà (el 25%) és el mínim per aprendre bé la llengua. I no es pot oblidar que es tracta de la llengua materna del 55% de la població de Catalunya”.

3.- Rosa Cullell menteix. No es veritat que l’independentisme català democràtic i pacìfic sigui ultra. No es veritat que Cervantes, Machado, Lorca… siguin enemics de l’independentisme català. El que es veritat es que ella no cita a cap escriptor català. Els deu considerar provincians. El fet és que Rosa Cullell pot viure tot el dia al 100% en espanyol a Catalunya. Jo no puc viure al 100% en català a Catalunya. Això demostra a la pràctica que la llengua imposada i dominant a Catalunya (administracions estatals, ¡aparell judicial!, Hisenda, policia i un llarg etcètera) és l’espanyol i que la llengua subordinada a Catalunya és el català. El fet és també que els catalanoparlants acostumen a expressar-se en català i en castellà, mentre que els castellanoparlants només empren el castellà. Curiós i igualitari bilingüisme.

4.- El règim espanyol, des del PSOE de Miquel Iceta a VOX, protegeix, subvenciona, imposa l’espanyol. Antonio Baños tuiteja: “Saber castellano es una imposición en la Constitución del Reino. Tenemos el ‘deber’ de conocerlo (articulo 3)”. Ramon Cotarelo recorda: “El castellà, com el seu nom indica, és la llengua pròpia de Castella; no de Catalunya. El català, com el seu nom indica, és la llengua pròpia de Catalunya; no de Castella”.-

5.- Un llibre es extraordinàriament recomanable sobre aquestes qüestions que posa serenament llum a la foscor: “El futur del català depèn de tu” (La Campana) de Carme Junyent, professora de lingüística de la Universitat de Barcelona. Alguns dels seus capítols: “El català, en perill d’extinció?”, “El parany del bilingüisme social”, “Sempre cedim els mateixos”, “Que el català sigui la llengua de convivència”…