La mort invasora i la violació dels drets de les persones i dels pobles ronda Europa des de l’oest a l’est. Des de la invasió d’Ucraïna per part de la Rússia de Vladimir Putin, que un dia va condecorar al pare del rei Felipe VI, al pacte entre el Marroc del rei Mohamed VI i  l’Espanya del president Pedro Sánchez que viola el dret d’autodeterminació del Sàhara Occidental.

2.- L’eix Moscú / Madrid / Rabat viola el dret d’autodeterminació i la sobirania de Kosovo, Ucraïna, Sàhara Occidental, Catalunya. Imposa per la força el seu autoritarisme contra el mecanisme democràtic del referèndum. L’autocràcia autoritària marroquí aplica al poble saharauí el sistema repressor que el règim borbònic espanyol aplica al poble català. Res de referèndum, res de reconeixement nacional, només una mena d’autonomisme desautonomitzat.

3.- Aquest eix Moscou / Madrid / Rabat perjudica profundament la convivència i les relacions dels pobles en llibertat. Provoca un impacte emocional, personal, social, econòmic en la ciutadania, entre els demòcrates, també entre els creients que intenten viure segons el missatge alliberador, solidari i esperançador de l’Evangeli i tenen en compta la Doctrina Social de l’Església que xoca amb la postura de l’eix Moscou / Madrid / Rabat.  

4.- L’Evangeli del tercer diumenge de Quaresma  (Lluc 13, 1-9), per exemple,  exposa un episodi en que Jesús anima a tothom a donar fruit. S’entén fruit de bondat, de solidaritat, d’humanitat. Alguns comentaristes citen a Sant Ireneu de Lió, que va viure en els temps inicials del cristianisme. “La glòria de Déu és que l’home visqui i la de l’home és la visió de Déu”. Pels cristians, de fe o de cultura, la solidaritat amb els altres, la vida dels éssers humans, el respecte a la llibertat de les persones i dels pobles, i la glòria de Déu sintonitzen plenament. Queda justificada un clam i una pregària sorgida des del fons de la humanitaI: “De l’eix Rússia / Espanya / Marroc,  allibereu-nos Senyor”.