Una pregunta radiofònica a l’exiliada i europarlamentaria Clara Ponsatí serveix per manipular diabòlicament el seu independentisme. La independència de Catalunya, val una vida humana? Pot eixamplar-se aquest interrogant. La independència ucraïnesa, val una vida humana? L’imperialisme rus, val una vida humana? La unitat del règim espanyol, val una vida humana?

2.- De les declaracions de Ponsatí, que acaba de publicar “Molts i ningú” (La Campana), s’extreuen unes consideracions… “Els únics responsables de la violència són els violents, no els qui la reben”. “Renunciar a la independència per por dels violents fa que sempre manin els violents, i que es tornin més violents”. “La independència de Catalunya no necessita de cap violència”.

3.- “Cadascú ha de saber quin cost ha d’estar disposat a pagar”, afegeix Ponsatí.  No es refereix als seus adversaris polítics ni els imposa res per la força. Parla del sacrifici vital i personal que, per exemple, ella, els presos, els indultats d’aquella manera, els exiliats, els perseguits polítics catalans estan disposats a assumir. Missatge en síntesi: lliurar la pròpia vida no té res a veure en prendre la vida dels altres.

4.- Clara Ponsatí manté el seu compromís cívic i l’alt nivell cultural que va tenir al Departament d’Ensenyament (2017). La consellera, com dona clara i lliure, ha destacat la tasca de les institucions eclesials i religioses en els àmbits educatiu i social a Catalunya. Segur que es coneixedora de textos evangèlics que animen a exiliats, presos, perseguits i indultats d’aquella manera a mantenir una postura sacrificada, digne, pacificadora, esperançada i alliberadora.

5.- “Feliços els perseguits pel fet de ser justos, perquè d’ells és el Regne del cel (…) Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calumnies. Alegreu-vos-en  i celebrar-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel” ( Mateu 5, 3-12). / “Si el gra de blat , quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dona molt de fruit. Els qui estimen la pròpia vida, la perden, i els qui no l’estimen en aquest mon, la guarden per a la vida eterna” (Joan 12, 24-25) / “El Fill de l’home no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per tothom” (Mateu. 20, 28) / “Jesús els digué: Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important  enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer que es faci el sostre esclau” (Mateu 20, 25-27)