La carta de Juan Carlos I al seu fill Felipe VI parla quatre cops de la seva vida “privada”, no menciona els dictadors Francisco Franco i Vladimir Putin, i ignora els drets humans.
2.- “Prefiero continuar residiendo de forma permanente y estable en Abu Dhabi, donde he encontrado tranquilidad, especialment para este período de mi vida”, escriu Juan Carlos. Però cap període de la vida val la pena si consisteix en instal·lar-se en la luxosa residència on l’emèrit passa dies i nits com un rei en un règim dominat per l’escandalosa riquesa d’uns pocs privilegiats i on sistemàticament es violen els drets humans. La vida només és digna si es plena d’humanitat. ¿D’acord o no, Juan Carlos?
2.- L’alternativa a “mi forma de vida (…) especialmente para este período de mi vida” és optar per situacions que no son les d’Abu Dhabi. Juan Carlos podria anar a viure a pobles per donar suport econòmic i atendre als més marginats, als qui pateixen, malalts, presos, exiliats, perseguits, desplaçats a causa de la fam, les guerres, les dictadures. Si fos així, hauria de fer-ho “disfrutando de la mayor privacidad possible”.
3.- I sorprèn, ¿o no?, que en la seva carta s’oblidi de dos dictadors vinculats a la seva vida, un dels quals configura el regnat borbònic vigent i l’altre és de la més cruel actualitat. Als seus 84 anys ¿no te Juan Carlos res a dir del seu entranyable Franco que el va imposar com a rei i que va implicar que jurés els feixistes Principios del Movimiento Nacional i fidelitat al “caudillo”?. L’altre dictador és Putin. ¿Tornarà Juan Carlos el Premi Estatal de la Federació de Rússia, màxima distinció atorgada per aquest país, que Putin li va lliurar en el Kremlin?
4.- La Rússia putinista en guerra contra Ucraïna exigeix una resposta a totes les persones de bona voluntat. ¿S’està amb la Ucraïna sobirana o amb el Putin que envaeix Ucraïna perquè, segons ell, aquest poble no existeix i no es una nació diferenciada de Rússia?. ¿S’entén, oi? Cal apel·lar al respecte dels drets i les llibertats de totes les persones i de tots els pobles. A Rússia, a Ucraïna, a Abu Dhabi, a Espanya, a Catalunya, arreu. L’autodeterminació consta al Pacte Internacional de Drets Humans de les Nacions Unides. Està en joc la convivència basada en la democràcia, la llibertat, la solidaritat, les urnes, el respecte al dret d’auto determinació i a la sobirania de tots els pobles.
5.- L’emèrit es refereix a “los acontecimientos pasados de mi vida privada y que lamento sinceramente”. Podria fer estades a monestirs per reflexionar i penedir-se d’aquests esdeveniments que “lamento sinceramente” a la recerca de la pau en la pròpia consciència i, si es creient, cercant la pau transformadora que emana de la fe en Déu. En el silenci monàstic i enmig del soroll de la gent, sobretot de la més maltractada, és bo conèixer i practicar les paraules de Maria sobre el Déu del seu fill Jesús: “Derroca els poderosos del soli i exalta els humils; omple de bens els pobres, i els rics se’n tornen sense res” (Lluc 1, 52-53). I també les paraules de l’apòstol Pere a les autoritats i els guàrdies del poble que defensaven la legalitat establerta: “Cal obeir Déu abans que els homes” (Fets 5, 29).