Vladimir Putin, hereu del les dictadures tsarista i soviètica, i Juan Carlos I, imposat com a rei pel dictador  Francisco Franco, són mortals com tothom i malgrat el seu poder. Ambdós són d’actualitat. Putin i el seu “a por ellos” contra Ucraïna i la seva sobirania nacional. Juan Carlos perquè l’aparell judicial espanyol enllesteix, ai làs, el judici contra ell.

2.- Putin i Juan Carlos protagonitzaren fa deu anys (19/07/2012) una escena de complicitat amb abraçada inclosa. El president rus lliurà al rei espanyol el Premi Estatal de la Federació de Rússia, màxima distinció atorgada per aquest país. La cerimònia fou al Saló de Sant Jordi del Gran Palau del Kremlin.

3.- Del discurs de Juan Carlos… “Rusia y España son viejos y grandes Estados cuyas relaciones hunden sus raíces en la historia (…) España, señor presidente, se congratula de los logros conseguidos por vuestros país y del camino del progreso que desde hace años viene transitando. Rusia se ha consolidado como socio de primer orden de la Unión Europea (…) Los retos de la sociedad internacional del siglo XXI requieren de nuestros esfuerzos conjuntos (…) Los países europeos y Rusia ya hemos demostrado capacidad de colaboración ante desafíos globales como el terrorismo o la piratería marítima”.

4.- Les paraules se les endur el vent però queden a les hemeroteques. També el missatge evangèlic… alliberador, solidari i esperançat està escrit en la condició humana, en el cor dels homes i les dones, sobretot dels qui més pateixen i son perseguits per dictadors, dèspotes, repressors.

5.- Els creients, de fe i pràctica, troben petjades de vida plena en el fons de la mortalitat. Paraules evangèliques que interpel·len  als poderosos, sobretot als que es presenten com déus però només son ídols mortals. “Derroca els poderosos del soli i exalta els humils” (Lluc 1, 52). “Els que figuren com a governantes de les nacions les dominen com si en fossin amos,  i els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor…” (Marc 10, 42). Gerd Theissen (biblista, teòleg, pastor evangèlic) aporta unes idees… “El poder absolut és un perill per a tothom. L’Apocalipsi veu l’estat absolutista com un animal de l’abisme (…) Tot poder que s’imposa com a absolut contradiu la voluntat de Déu (…) Els drets humans valen per a tothom (…) La  dignitat de la persona és inviolable (…) Quan s’infringeixen els drets humans… ‘cal obeir Déu abans que els homes’ (Fets 5, 29)… Els drets humans son conforme a la voluntat de Déu”.