Les declaracions del comissari José Manuel Villarejo en seu judicial, amagades per la premsa del règim, intensifiquen la fragilitat del Govern de Pedro Sánchez. El patriota Villarejo, històric i destacat servidor de l’estat i defensor de la unitat d’Espanya, estableix connexions entre el CNI (Centro Nacional de Inteligencia), el misteriós imam de Ripoll i el criminal atemptat terrorista del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils amb l’excusa de frenar el sobiranisme democràtic i pacífic català.

2.- ¿Terrorisme d’estat? El partit de Pedro Sánchez (també de Miquel Iceta, Josep Borrell, José Barrionuevo, Salvador Illa…), el PSOE, ja té un precedent de terrorisme d’estat, els GAL. Llavors alts càrrecs del govern de Felipe González  foren condemnats… i, ep!, indultats de seguida. ¿Que succeirà ara?. El deure d’un Govern democràtic es investigar immediatament a fons en tots els àmbits (parlamentari, fiscal, policial…) les acusacions realitzades per l’ex comissari. Negar-se a investigar, com el règim espanyol ha fet fins ara, és convertir-se en còmplice. I el govern borbònic i juancarlista de Pedro Sánchez encara serà més fràgil i menys creïble a la Unió Europea.

3.- ER, per la seva banda, va de fracàs en fracàs. La mesa de diàleg es fantasmagòrica perquè no se sap quan es reunirà i de que s’ha de parlar. Hi ha indicis que fan pensar que ER acceptarà fins i tot seure a la taula encara que no es tracti sobre el dret d’autodeterminació, l’amnistia, el respecte a les urnes. El Govern PSOE / Podemos també incompleix el seu compromís públic de reformar el Codi Penal per adaptar-lo als esquemes democràtics europeus. I ara tot fa preveure que “el gobierno más progressista de la historia” continuarà negant-se a posar llum a la foscor a l’atemptat perpetrat el 17 d’agost del 2017 a Catalunya.

4.- Pere Aragonés, al menys en aquesta ocasió, ha d’alliberar-se de la cotilla que li posa el seu partit. El Govern de Catalunya, que presideix, i els eurodiputats catalans, encapçalats  per Carles Puigdemont, lliure a l’exili, han de portar aquest afer terrorista a l’europarlament i a les institucions judicials europees. Al cap i a la fi, el règim espanyol es tan poc fiable com els governs de Polònia i Romania.