PUNT.- Vicent Partal (www.vilaweb.cat) posa el dit a la llaga al parlar d’autonomisme republicà. El nerviosisme d’ER amb la fantasmagòrica mesa de diàleg sense mesa i sense diàleg és evident. De fet, l’autonomisme republicà d’ER no és autonomisme perquè aquest està liquidat per la creixent centralització del règim espanyol. Tampoc és republicà, i menys republicà català, perquè aquest hipotètic autonomisme només es tolerat dins la gàbia cada vegada més  estreta de la Constitució espanyola. Una Constitució que el mateix dictador Francisco Franco beneiria. Els franquistes ho fan.

CONTRAPUNT.- Per tant, el monclovita Salvador Illa te en certa manera raó quan proclama que la majoria independentista ha deixat d’existir en el Parlament. Però fa trampa. Illa oblida que el que diuen i fan les cúpules dels partits poden no ajustar-se al que vota el poble a les urnes. I el poble català no ha volgut a Illa  com a president i ha donat a les urnes una majoria independentista, no un autonomisme republicà. Illa també oblida que les urnes no donen una alternativa al independentisme. El dirigent del PSOE només pot liderar una mena de constitucionalisme borbònic i juancarlista amb partits amb adn franquista com PP, VOX, CS i sectors de PSOE i Podemos.

CONTRAPUNT. Entre els dos extremismes (autonomisme republicà i constitucionalisme borbònic) hi ha el sobiranisme / independentisme català representat per Junts, CUP i sectors del partit i de la ciutadania divorciats de l’actual cúpula d’ER. Així queda confirmat per les raonables, democràtiques i esperançades expectatives del que pot succeir al president Carles Puigdemont durant el 2022 en els àmbits judicial i polític. El règim espanyol pot desacreditar-se tan com els governs de Polònia i Rumania