El periodista Lluís Foix escriu en el seu blog sobre la història, les lleis i la memòria: “La realitat del que ha ocorregut en la història de cada poble és impossible d’amagar per molt que ara estigui de moda revisar la historia (…) És el que ara intenten els relats dels nacionalismes excloents a tants llocs del món”. Alguns comentaris al respecte: “Excloure: No admetre l’entrada d’algú, privar-ne l’admissió, refusar-li la participació” (Diccionari de la llengua catalana). I uns casos històrics que confirmen el caràcter excloent del nacionalisme espanyol.
2.- El “descobriment” d’Amèrica va tenir una actuació excloent vers els pobles indígenes, malgrat la mitologia espanyolista. El Papa Francesc (28/09/2021) ha demanat perdó en nom del Vaticà al poble mexicà pels pecats comesos per l’Església durant la conquesta espanyola al continent americà.
3.- “Una, grande y libre” és un dels grans lemes “ideològics” de la dictadura de Francisco Franco, clarament excloent del que no sigui la seva Espanya. “Una” equival a l’Espanya metafísicament “indivisible” que exclou el plantejament democràtic de l’autodeterminació dels pobles. “Grande” equival a “imperial” que recorda l’imperi perdut a América i el que es volia construir a Àfrica. “Libre” equival a excloure influències estrangeres i la conspiració judeo-maçònica-marxista i separatista.
4.- El franquisme excloent continua existint en institucions i partits del règim. Juan Carlos I, avui encara fugat i pare de Felipe VI, fou imposat com a rei pel dictador Franco.
5.- El règim espanyol, encara en aquest 2022, exclou i prohibeix el català del Congrés i del Senat on s’imposa obligatòriament l’espanyol. Això contrasta amb el Parlament de Catalunya, amb majoria independentista, on s’empra lliurement el català i l’espanyol.
6.- El règim espanyol viola la legislació quan exclou el dret de Catalunya a autodeterminar-se a les urnes. Només un exemple. L’article 1.1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics aprovat per Nacions Unides estableix: “Tots els pobles tenen el dret d’autodeterminació”. Així consta en el Boletín Oficial del Estado (1977/10733) que està vigent i es d’obligat compliment per tothom.