El Papa Francesc demana solidaritat amb els exiliats i realitza una dura condemna dels poders despòtics. Ho fa en un discurs (29 desembre 2021) en que compara dues personalitats oposades: Josep, pare de Jesús, i el rei Herodes. La seva reflexió en italià inclou unes paraules en espanyol en que reclama “acoger con espíritu cristiano de caridad y solidaridad a todos nuestros hermanos y hermanas que han tenido que huir de su tierra y abandonar sus hogares”. Paraules aplicables a Espanya i als exiliats polítics. “Exili. Expatriació, voluntària o forçosa, especialment per motius polítics. Sojorn obligat fora de la pàtria” (Diccionari de la llengua catalana).

2.- El Papa explica: “La família de Natzaret va viure la precarietat, la por, el dolor d’haver d’abandonar la seva terra. Encara avui molts dels nostres germans i germanes es veuen obligats a viure la mateixa injustícia i patiment. La causa es gairebé sempre l’arrogància i la violència dels poderosos”.

3.- Francesc descriu a personatges com Herodes… “El rei Herodes se sent insegur, se sent amenaçat en el seu poder (…) Vol defensar el seu poder, la seva pròpia pell, amb una crueltat despietada (…) Era un home cruel. Per resoldre els problemes només tenia una recepta: matar. És el símbol de molts tirans d’ahir i d’avui. Per a aquests tirans, les persones no compten. Compta el poder, i si necessiten un espai de poder, eliminen a les persones.  Això també passa avui. No cal anar a la història antiga. Passa avui. És l’home que es converteix en llop per als altres homes. La història està plena de personalitats que, vivint a mercè de les seves pors, intenten vèncer-les exercint el poder de manera despòtica i realitzant actes de violència inhumans”.

4.- El Papa Francesc presenta la figura de Josep… “Josep és tot el contrari d’Herodes. Es un home just, mentre que Herodes es un dictador (…) En totes les èpoques i cultures trobem homes i dones valents que, per ser coherents amb les seves creences, han superat tot tipus de dificultats, suportant injustícies, condemnes i, fins i tot, la mort”.

5.- I com a cristià, Francesc prega i demana una pregària… “Avui crec que necessitem una pregària per tots els migrants, tots els perseguits i per tots aquells que son víctimes de circumstàncies adverses; ja siguin circumstàncies polítiques, històriques o personals”.