Les paraules més emprades per Pedro Sánchez en la seva darrera compareixença informativa es en realitat una sola. GobiernodeEspaña. GobiernodeEspaña. GobiernodeEspaña. GobiernodeEspaña. GobiernodeEspaña. GobiernodeEspaña. GobiernodeEspaña. ¿Nacionalisme sanchista i del PsoE? No. Ultranacionalisme espanyolista. Com PP, VOX, i Cs en demolició.

2.- Pedro Sánchez, en canvi, intenta com bon borbònic esquivar les preguntes sobre una de les grans assignatures pendents del règim espanyol. Es manté servil amb la monarquia i el juancarlisme, tira pilotes fora, i es refugia en un silenci covard. Queda ratificat un cop més que la cúpula del PsoE llença el teòric i històric republicanisme del partit a la paperera de la història. Fa com PP, VOX, Cs, partits amb fort adn franquista. Al cap i a la fi, el dictador Francisco Franco fou el que va imposar com a rei a Juan Carlos I, avui fugat a Abu Dhabi i pare de Felipe VI. D’aquest “atado y bien atado” en diuen constitucionalisme. O legalitat constitucional que tan desprestigiat queda pels cops que rep del sistema judicial democràtic europeu.

3.- Pedro Sánchez, com no pot ser d’una altra manera, es sectari amb Catalunya. Enganya o es ambigu amb la taula de diàleg, deixant en evidència a ER. Parla d’una Catalunya trencada, sobretot pel referèndum. Però, a diferència de Pedro Sánchez, els demòcrates sostenen que les urnes mai trenquen la convivència. Mai. Tampoc si es per decidir el futur d’un poble exercint el seu dret d’auto determinació. El que Pedro Sánchez no diu es que el que trenca la convivència és el creixement de l’ultra dreta a Espanya, el “a por ellos” instigat per institucions espanyoles contra els catalans, la repressió injusta, l’exili. El fet de que els exiliats polítics catalans visquin en llibertat a la Unió Europea però siguin considerats com criminals perillós pel règim espanyol és un escàndol. Escàndol protagonitzat pel règim espanyol, no per la UE ni pels exiliats.