Salvador Illa, fracassat candidat de la Moncloa a presidir a la Generalitat, fa declaracions a un dels seus diaris amics i ben subvencionats, “El Periódico”. La tòpica cantarella de sempre: “Quiero poner el acento en lo que nos une, que es mucho. Si tengo que elegir un objetivo político que considere fundamental para Cataluña para el año 2022, no lo dudo: dialogo entre catalanes”.

2.- El comentari crític d’Antonio Baños es implacable… “Diàleg. Però si el Parlament vol, per exemple, dialogar sobre la independència, llavors querella e inhabilitació. Perquè a Espanya només es dialoga del que vol l’autoritat competent”.

3.- Avantguarda.cat afegeix: “El diàleg segons Illa… Prohibir. Prohibit parlar a favor del dret d’autodeterminació i de referèndum, i ser-hi coherent a la pràctica. Prohibit parlar si es per criticar la monarquia, el juancarlisme, i l’enganyifa federal del PSOE. Prohibit denunciar la despesa pressupostària militar en temps de pandèmia. Prohibit parlar en català al Congrés i al Senat d’Espanya on es obligatori fer-ho en espanyol. Prohibit…”. El diàleg segons Illa és un bluf. (“Bluf. Acció de fer veure que una cosa és molt més important, valuosa, etc., que no es”. Diccionari de la Llengua Catalana).