Repressió i resistència forma part de la historia, dolorosa i esperançada, de la humanitat i dels pobles. Toni Comín, Anna Gabriel, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Carles Puigdemont, Marta Rovira son encara exiliats polítics catalans en aquest Nadal. Viuen en llibertat a Europa però son tractats com criminals perillosos pel règim espanyol. Creients i agnòstics poden experimentar situacions similars en la Bíblia. El filòsof Rafael Argullol té escrit: “Hem de tornar a la lectura de la Bíblia per moltes raons (…) Sobretot, per cercar de comprendre alguna cosa del que som enmig de l’oceà de preguntes que és l’existència”.

2.- El caputxí Jordi Cervera i Valls és autor d’un llibret titulat “Els empresonats i exiliats de la Bíblia”. Recorda, per exemple, que un dels exilis del Nou Testament està vinculat precisament amb el relat del naixement de Jesús. El nucli familiar format per Jesús i els seus pares, Josep i Maria, han de “fugir de la violència d’Herodes”. La fugida a Egipte es un exili provocat per Herodes el Gran que els Evangelis dibuixen com un rei dèspota, megalòman, infanticida, obsessionat en la defensa del seu tron.

3.- Cervera també deixa constància de l’exili de l’evangelista Joan a la petita illa de Patmos. Explica: “Joan ha d’escapar de les brutals persecucions declarades en regions de l’imperi romà (…) Per a Joan, l’illa de Patmos serà un indret segur i tranquil per encoratjar des de la distància, i a través dels seus escrits, els qui viuen enmig de persecucions (…) Les cartes són exhortacions a la resistència i a la perseverança, lloen les virtuts de les comunitats però també en descobreixen els defectes i demanen corregir-los”. Joan parla del “diable”, un eufemisme dels repressors. També parla  d’una “bèstia”, un eufemisme de l’imperi roma. El caputxí explica: “Sota aquestes imatges i personatges que arriben al surrealisme s’amaga un doble missatge simultani: Déu és el senyor de la història, no ho és l’imperi dominant; i tots els imperis acabaran caient”.

4.- Jordi Cervera conclou: “Les causes de l’exili dels personatges bíblics seran fonamentalment per conflictes amb l’autoritat (…) L’exili esdevindrà un moment òptim de reflexió i d’interiorització dels esdeveniments passats, així com la confirmació de la missió personal (…) Però l’exili sempre implica una fugida, l’abandó dolorós de la terra que t’ha vist néixer, créixer i desenvolupar-te, l’enyorança melancòlica de la teva quotidianitat (…) El salm 137 reflecteix la tristor de viure en terra estrangera i confessa una fidelitat sense fissures per la terra i la ciutat que han estat obligats a abandonar”