Ofensiva institucional, partidista i mediàtica farcida d’insults i mentides contra el català i els catalanoparlants que sobreviuen a Catalunya  a la intempèrie i sense la protecció d’un estat propi. Ofensiva plena de mentides i tergiversacions sobre una suposada discriminació dels castellanoparlants i  de l’espanyol poderós i protegit per l’estat espanyol. Ah!, i pintades feixistes i nazis apareixen a l’escola de Canet assetjada per l’espanyolisme. l

2.- Es podria començar per millorar el llenguatge, que diria George Orwell. O com escriu Salvador Espriu: “Hem viscut per salvar-vos els mots,/ per retornar-vos el nom de cada cosa,/ perquè seguíssiu el recte camí/ d’accés al ple domini de la terra”.

3.- Però polítics, periodistes, mestres, escolars, ciutadans es troben amb un llenguatge diabòlic en política, a les xarxes, en els clàssics diaris de paper. En un diàleg amb uns jueus, Jesús els hi diu: “El vostre pare és el diable, i vosaltres voleu complir els desigs del vostre pare. Des del principi era un assassí, i no es va mantenir en la veritat, perquè en ell no hi ha ni rastre de veritat. Quan menteix, parla amb propietat, perquè és mentider i pare de la mentida” (Joan 8, 44).

4.- Cal cercar la veritat dels fets i emprar el llenguatge adequat per explicar-ho. Un episodi que pot ser entès a tot l’estat espanyol si es vol, sense prejudicis i amb bona voluntat. El Congrés i el Senat d’Espanya es presenta com  plurilingüe. A ambdues cambres s’imposa parlar en espanyol i es prohibeix fer-ho en català. En canvi, al Parlament de Catalunya, amb majoria independentista, els diputats s’expressen lliurement en català i en espanyol. ¿Quina llengua predomina de manera obligatòria a les institucions estatals espanyoles? ¿Quina llengua és sistemàticament menyspreada? ¿El poderós i protegit espanyol i els castellanoparlants? ¿O el català que viu a la intempèrie sense la protecció d’un estat propi i els catalanoparlants? ¿Quin és el llenguatge adequat per definir aquesta situació? Hi ha discriminació lingüística al Congrés i al Senat contra el català i els diputats i senadors catalanoparlants.

5.- Salvador Espriu te raó quan escriu: “Hem viscut per salvar-vos els mots,/ per retornar-vos el nom de cada cosa,/ perquè seguíssiu el recte camí/ d’accés al ple domini de la terra”. L’accés a la democràcia, la convivència, el respecte i la promoció dels drets i les llibertats de totes les persones i de tots els pobles.