L’ofensiva judicial, política, mediàtica del règim espanyol basada en mentides i provocacions contra el català i els catalanoparlants fa necessària una reacció democràtica i civilitzada. Una crida urgent als diputats, senadors i ministres procedents de Catalunya per tal què s’expressin en català al Congrés i al Senat de l’estat que, diuen, és plurilingüe.
2.- Cal esperar que ER, Junts i CUP atenguin aquesta crida.
3.- Res es pot esperar de PP, VOX i Cs degut el seu adn franquista, la seva animadversió espanyolista al fet català i a que mai actuen a favor de la llengua i la cultura catalanes.
4.- Comuns és una incògnita. L’alcaldessa Ada Colau i el diputat Jaume Asens es mouen de manera ambigua. Un ministre independent proposat per Comuns es Manuel Castells que res fa pel català malgrat ser titular del ministeri d’Universitats.
5.- El PSOE del borbònic i juancarlisa Salvador Illa, frustrat candidat monclovita a presidir la Generalitat, no te res a veure amb aquell PSC de la pedagoga Marta Mata, una de les impulsores de la immersió lingüística. Avui, Meritxell Batet, presidenta del Congrés, imposa l’espanyol i prohibeix el català en la cambra com també succeeix al Senat. Miquel Iceta, ministre espanyol de Cultura!, no fa res per promocionar el català que està desprotegit i a la intempèrie davant l’ofensiva de PP, VOX, Cs i de sectors ultra espanyolistes del PSOE. D’una altre ministressa del PSOE procedent de Catalunya, Raquel Sánchez, de Transports, no se sap res de res.
6.- Tot queda en mans dels diputats i senadors d’ER, Junts, CUP i de l’estratègia conjunta que poden acordar. Les seves intervencions en català posaria a prova el nivell democràtic de les institucions estatals. Una possibilitat seria que les seves intervencions en català, com ja ha fet la socialista Batet, fossin prohibides. Aquests diputats i senadors podrien ser sancionats i expulsats d’ambdues cambres. Seria un escàndol que demostraria que això de que el règim constitucional espanyol és plurilingüe es fals. També demostraria que les altes instancies imposen l’obligació de parlar en espanyol i prohibeixen parlar en català. Les conseqüències cíviques, culturals, lingüístiques i polítiques serien gravíssimes. El règim espanyol embrutat per tants escàndols (judicials, corrupció…) encara veuria mes tocada la seva credibilitat a la Unió Europea. Els responsables son o serien les autoritats estatals, no els diputats i senadors catalans perquè no es cap delicte expressar-se en la pròpia llengua.
7.- Els parlamentaris catalans sempre podran argumentar de forma democràtica i didàctica que, a diferència del Congrés i el Senat, els diputats s’expressen lliurement en català i en espanyol al Parlament de Catalunya. Malgrat tot, hi ha diputats amb adn franquista que actuen amb molt mal educació.