Un Nadal sense cap referència al Nadal és una opció legítima. Un Nadal amb alguna referència al Nadal també és una opció legítima. Laura Borràs, com presidenta, s’ha decidit per la segona opció. Ha col·locat un arbre de Nadal i, per primera vegada, un pessebre al Parlament.

2.- El significat del pessebre i del naixement de Jesús -sigui realitat i de fe, o mite- pot ser compartit amb sentit humà per creients i agnòstics, cadascú des de la seva consciència. Així es des de fa anys i anys pel poble català en sintonia amb el gran impulsor del pessebrisme, Francesc d’Assís (1182-1226). “Il poverello d’Assís” (el pobret d’Assís) fa coincidir fe i existència humana. Fidel als Evangelis. Auster. Estricta pobresa al servei dels altres. Propicia el diàleg entre musulmans i cristians. Amant dels animals i del medi ambient. Fortament impressionat pel misteri de la humanització de Déu. Fra Valentí Serra de Manresa escriu: “En la tradició pessebrística dels caputxins s’ha defensat sempre que el nostre pessebre -una de les més reeixides expressions de l’art efímer- ha de ser popular i català i no pas ‘orientalitzat’, ni marcat per l’influx del ‘positivisme històric’, sinó fet amb paisatges existencials, amb retalls de la vida quotidiana de les nostres comarques pairals, això sí, il·luminats pel naixement de Jesús”.

3.- Francesc d’Assis també és autor o inspirador de nombroses pregàries. Com aquesta… “Senyor, feu de mi un instrument de la vostra pau!/ Que on hi hagi odi, hi posi amor./ On hi hagi ofensa, hi posi perdó./ On hi hagi discòrdia, hi posi veritat./ On hi hagi dubte, hi posi fe./ On hi hagi desesperació, hi posi esperança./ On hi hagi tristesa, hi posi joia/. Oh mestre, feu que jo vulgui més aviat consolar que no pas ser consolat./ Comprendre, més que no pas ser comprés./ Estimar més que no pas ser estimat./ Perquè es donant-nos que obtenim./ És oblidant-nos que ens trobem./ Es perdonant que som perdonats./ Es morint que ressuscitem a la vida eterna!”.

4.- El primer pessebre consta en els relats dels Evangelis canònics i apòcrifs escrits fa uns dos mi anys… El naixement de Jesús lluny de qualsevol palau, a la intempèrie, en una menjadora d’animals, en companyia de pastors marginats que viuen sense sostre, i que experimenten un càntic profundament humà i misteriós… “Glòria a Déu dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima”. Aquest Jesús i els seus pares emprenen el camí de l’exili perseguits pel rei que representa el poder despòtic legalment establert.

5.- Aquest pessebre, aquest Jesús plenament humà, aquest Déu de Jesús interpel·len el règim establert on la repressió atempta contra la solidaritat, la llibertat, l’esperança, els drets de les persones i dels pobles.