El 43 aniversari de la Constitució espanyola recorda que Juan Carlos I es lleial al seu jurament franquista. La fórmula del jurament en la seva proclamació com a rei d’Espanya (22 novembre 1975) fou aquesta… El president de les Cortes, Antonio Iturmendi Bañales, preguntà al llavors príncep Juan Carlos: “En nombre de Dios y sobre los Santos Evangelios, ¿juráis lealtad a Su Excelencia el Jefe del Estado y fidelidad a los Principios del Movimiento nacional y demàs leyes Fundamentales del Reino?”. Juan Carlos I, pare de Felipe VI, va contestar: “Sí, juro lealtad a Su Excelencia el Jefe del Estado y fidelidad a los Principios del Movimiento Nacional y demàs Leyes Fundamentals del Reino”. Ningú del règim posa en crisi aquesta jurament de l’avui fugat a Abu Dhabi per obscurs afers financers i de faldilles.
2.- Els qui fan trampa son els auto denominats constitucionalistes, des de PSOE a VOX, destacant un personatge com el borbònic i juancarlista Pedro Sánchez, actual president del Govern espanyol. Ho acaba de ratificar quan, en contra del que havia dit no fa gaire temps, afirma que “ahora lo que toca es cuidarla cumpliendo de pe a pa todos los artículos de la Constitución, del primero al último”. “Visca la Pepa!” criden extasiats Miquel Iceta i Salvador Illa.
3.- Els constitucionalistes, unionistes o annexionistes no respecten tots els articles de la Constitució de pe a pa sinó que violen sistemàticament els articles 10.2 i 96.1. Article 10.2: “Les normes relatives als drets fonamentals i les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificades per Espanya”. Aquesta Declaració estableix: “La voluntat del poble es el fonament de l’autoritat dels poders públics” Articcle 21.3).
4.- Article 96.1 de la Constitució: “Els tractats internacionals vàlidament celebrats, un cop publicats oficialment a Espanya, formaran part de l’ordenament intern”. Un d’aquest pactes és el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, aprovat per Nacions Unides. El seu article 1,1 indica: “Tots els pobles tenen el dret d’autodeterminació. En virtut d’aquest dret estableixen lliurement la seva condició política i procedeixen al seu desenvolupament econòmic, social i cultural”. Així Consta en el Boletin Oficial del Estado (1977/10733), que està vigent i d’obligat compliment.