La Sagrada Família de Barcelona, d’actualitat aquests dies, és una obra polèmica des de les perspectives arquitectònica, artística, històrica, cívica, turística, eclesial, religiosa. Un temple, malgrat les polèmiques, es respectable com expressió d’un poble. O, al menys, d’un sector d’aquest poble.
2.- Un temple es, o hauria de ser, un espai on es dedica el temps a activitats de la condició humana com el silenci, la reflexió, la trobada, la plegaria. Els temples de pedra només tenen sentit si creen un clima que faciliti la trobada amb el Déu sempre misteriós en la pròpia consciència i en els altres. Els cristians i els interessats en la figura de Jesús s’adonaran que el seu missatge, segons els històrics textos neotestamentaris, interpel·la la institució del temple.
3.- LA RELACIÓ ENTRE JESÚS I EL TEMPLE ÉS A VEGADES CONFLICTIVA. Queda clar en l’episodi de la purificació del temple (Joan 2, 13-21). “Era a prop la Pasqua dels jueus, i Jesús va pujar a Jerusalem. En el recinte del temple va trobar els venedors de vedells, moltons, coloms i els canvistes asseguts als seus llocs. Llavors es va fer un fuet de cordes i els expulsà tots fora del temple. Va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar les taules. I digué als venedors de coloms: Traieu això d’aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare! Els seus deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: El zel del teu temple em consumeix. Llavors els jueus el van interrogar: Amb quin senyal ens demostres que pots obrar així? Jesús els contestà: Destruïu aquest santuari, i en tres dies l’aixecaré. Els jueus replicaren: Aquest santuari ha estat construït en quaranta-sis anys, i tu el vols aixecar en tres dies? Però ell es referia al santuari del seu cos. Per això, quan va ressuscitar d’entre els morts, els seus deixebles recordaren que havia dit això, i van creure en l’Escriptura i en aquesta paraula de Jesús”.
4.- JESÚS RELATIVITZA EL TEMPLE. Així consta en l’episodi del diàleg entre Jesús i la samaritana (Joan 4, 19-26). “La dona li diu: Els nostres pares van adorar Déu en aquesta muntanya, però vosaltres dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem. Jesús li diu: Creu-me, dona, arriba l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. Vosaltres adoreu allò que no coneixeu; nosaltres adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus. Però arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han d’adorar-lo en Esperit i en veritat”.
5.- JESÚS REALITZA UNA REVOLUCIÓ RELIGIOSA. Ell parla del santuari del seu cos. Anys després, Pau afirmarà que el cos humà -es a dir, la persona humana- és temple de Déu. “¿No sabeu que sou temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú destrueix el temple de Déu, Déu el destruirà a ell, perquè el temple de Déu es sagrat, i aquest temple sou vosaltres” (1 Corintis 3, 16-17). I també: “¿No sabeu que el vostre cos es temple de l’Esperit Sant que heu rebut de Déu i que habita en vosaltres?” (1 Corintis 6:19)