Felipe VI (fill de Juan Carlos I que va néixer a l’exili de Roma i avui està fugat a Abu Dhabi) torna a la Catalunya de la llengua catalana reprimida, presos i exiliats com el president Carles Puigdemont.
2.- L’espanyol és imposat obligatòriament al Congrés i al Senat d’Espanya on està prohibit i es reprimeix que els diputats i senadors s’expressin en català. Com a contrast, els diputats s’expressen en català i en espanyol al Parlament de Catalunya.
3.- Felipe VI torna a Barcelona a reunir-se amb la cúpula judicial i el borbònic / juancarlista Foment del Treball. Els palaus de la Zarzuela i la Moncloa, l’aparell judicial, Foment i afins han d’admetre que tots els catalanoparlants, tots, a Catalunya coneixen, entenen i parlen també l’espanyol. En canvi hi ha molts castellanoparlants, molts, que no entenen ni parlen català a Catalunya, o això diuen, o es neguen a atendre als catalanoparlants. Queda clar que el català i els catalanoparlants son la llengua i els ciutadans maltractats o reprimits a Catalunya, diguin el que diguin les sentencies dels tribunals espanyols.
4.- La Catalunya del 2021 també és un poble amb presos polítics, indultats amb condicions, i amb exiliats polítics com el president Carles Puigdemont que viu en llibertat a la Unió Europea avalat per la justícia de l’UE, però que es considerat com un criminal perillós pel règim espanyol. El Tribunal General de la Unió Europea acaba de desautoritzar una altra vegada al desacreditat jutge Pablo Llarena que, amb el beneplàcit del règim espanyol, persegueix als polítics catalans exiliats con una causa d’estat.
5.- Zarzuela, Moncloa, aparell judicial, Foment i afins haurien de llegir un petit llibre que acaba de publicar-se, “Els empresonats i exiliats de la Bíblia”, del caputxí Jordi Cervera. Però no ho faran. L’autor del llibre escriu: “La Bíblia despulla hipocresies, proclama injustícies, desvetlla consciències, assenyala amb el dit l’arbitrarietat dels poderosos (…) Expliquem les històries dels personatges bíblics que sofreixen empresonament i exili, perquè emfatitzant amb les seves vicissituds il·luminem esperançadament les nostres (…) Per a qui escriu aquestes pàgines és la manera de compartir i de com-partir els empresonaments i els exilis dels qui, fins fa poc, eren asseguts en les cadires dels nostre Parlament, escollits en unes eleccions, i representant la diversitat ideològica del nostre poble”.