¿El dret, garantia de convivència? La mateixa Constitució espanyola, idolatrada fins i tot per vells franquistes i per nous post franquistes, estableix la primacia dels drets humans. “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificades per Espanya” (article 10.2). Els tractats internacionals formen part de “ordenament intern” espanyol (article 96.1) Un d’aquests tractats es el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics aprovat el 1975 per Nacions Unides. Així consta en el BOE (1977/10733): “Tots pobles tenen el dret d’autodeterminació”. L’estat espanyol assumeix aquest tractat, al menys teòricament i sobre el paper. Però a la pràctica el règim viola aquesta legalitat constitucional.

2.- I, ai las, des de la Zarzuela, des d’Abu Dhabi, des de la Moncloa, amb qualsevol partit espanyol que governi, es manté un silenci gris i espès sobre la Declaració Universal de Drets Humans, sobre el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, sobre els articles 10.2 i 96.1 de la Constitució, sobre el BOE (1977/10733).

3.- Què succeeix a la pràctica? El Govern espanyol vulnera el dret quan impulsa el terrorisme d’estat dels Gal i ho justifica… Quan practica la guerra bruta i manté les clavegueres de l’estat… Quan reprimeix els que actuen a favor dels drets humans, civils i polítics… Quan criden, i entre aplaudiments, “a por ellos”… Quan no es respecta la voluntat dels catalans expressada a les urnes… Quan es persegueixen polítics catalans exiliats que, en canvi, viuen en llibertat a la Unió Europea… Quan es prohibeix expressar-se en català al Congres i al Senat d’Espanya en contrast amb la llibertat al Parlament de Catalunya a expressar-se en català i en espanyol…