Els jutges i patriotes espanyols com Manuel Marchena i Pablo Llarena han de respectar el dret d’autodeterminació, sigui quina sigui la seva trajectòria personal, familiar, jurídica i política.
2.- Marchena i Llarena provenen de l’Espanya profunda, res a veure amb la Catalunya europea. Provenen de l’Espanya molt profunda i marcada pel franquisme. Marchena (1959) és fill d’un capità de la Legión i passa part de la seva infantesa a El Aaiún, capital del colonitzat Sàhara espanyol. Llarena neix a Burgos. Només 25 anys exactes abans del seu naixement (26 gener 1963), el primer Govern espanyol durant la dictadura franquista, presidit pel general Francisco Franco, es constitueix (31 gener 1938) a la ciutat burgalesa. Una coincidència mes. Un altre 26 de gener, el de 1939, l’exèrcit franquista ocupa la ciutat de Barcelona, capital de Catalunya.
3.- Malgrat tantes coincidències, cal dir a jutges, magistrats, advocats i fiscals que sense drets humans no hi ha dret, ni democràcia, ni Europa. L’Alemanya nazi, la Italia feixista, l’Espanya franquista, per posar uns casos, tenien el seu dret i la seva legalitat però eren dictadures inhumanes. El règim espanyol encara manté institucions amb adn franquista.
4.- Cal rellegir la Constitució espanyola, concretament els articles que l’annexionisme espanyolista, des de PSOE a VOX, deixa a la foscor amb l’objectiu sobretot d’abatre el legítim sobiranisme català. L’independentisme vol una Catalunya sobirana com ho son França, Alemanya, Bèlgica, Andorra, Portugal, Espanya…. Hi ha uns mandats constitucionals i internacionals a favor de l’autodeterminació que obliguen al Tribunal Constitucional, al Tribunal Suprem, a tots els Marchenas i Llarenas.
5.- “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets i Drets Humans” (Article 10.2 de la Constitució). La mencionada Declaració deixa la porta oberta a l’autodeterminació i la celebració d’un referèndum.
6.- “Tots els pobles tenen el dret d’autodeterminació” (Article 1 del Pacte internacional de Drets Civils i Polítics). Aquest Pacte es publica al BOE (1977/10733)
7.- També l’Església catòlica combrega amb aquest plantejament. “El camp dels drets de l’home s’ha estès als drets dels pobles i de les nacions. Tot el que és cert per a l’home, també ho és per als pobles. El Magisteri recorda que el dret internacional es fonamenta en el principi de l’igual respecte dels Estats, del dret d’autodeterminació de cada poble i de la lliure cooperació amb vista al superior be comú de la humanitat. La pau es fonamenta no tan sols en el respecte dels drets de l’home, sinó també en el respecte dels drets dels pobles, en particular el dret a la independència” (Apartat 157 del Compendi de la doctrina social de l’Església)