La política no és tavernària, diuen. ¿No? “Tavernària. Propi de la taverna o de les persones que d’habitud hi van a beure” (Diccionari de la llengua catalana). Cal suposar que alguns que van a les entranyables tavernes beuen més del compte. Però hi ha una política tavernària que, per ser-ho, degrada la política.
2.- Política tavernària és la cridòria insultant i també la repressió policial de l’1 d’octubre del 2017 i del temps després del referèndum contra la ciutadania que va cometre el crim d’anar a les urnes.
3.- Política tavernària es que al Congrés i al Senat del règim espanyol estigui prohibit i perseguit expressar-se en català. ¡Quin contrast amb el Parlament de Catalunya, tan menystingut per l’espanyolisme annexionista, on hom pot expressar-se en català i en espanyol!
4.- Política tavernària es que els parlamentaris, representants del poble, no puguin debatre de totes aquelles qüestions que interessen i afecten a la convivència política i cívica. Per exemple, no es pot parlar de la monarquia ni dels obscurs afers del juancarlisme
5.- Política tavernària es l’elogi que el president Pedro Sánchez, ara xiulat a la madrilenya Castellana, va fer fa poc al sentit d’estat de l’ultra dreta de VOX.
6.- Sí, Pedro Sánchez sap que mentre a ell el xiulaven al rei Felipe VI l’aplaudien. ¿Què dir dels aplaudiments rebuts a la desfilada militar del 12 d’octubre pel fill del Juan Carlos fugit per part dels sectors de PP, CS i VOX amb marcat adn franquista?
7.- Que quedi clar que un bon vi a una acollidora taverna val la pena.